Escola 11/07/2015

Ciències que enganxen

Noves iniciatives per explicar la ciència de manera atractiva, amb ús de tecnologies i partint del raonament i de la pràctica

Trinitat Gilbert
4 min
Ciències
 Que enganxen

La Júlia Portell (18 anys) ha acabat primer de bioquímica. A primària va interessar-se per primera vegada per la ciència, però als primers cursos de l’ESO ja no va ser així. “A primària vaig tenir profes molt bons, que em van saber atrapar en el que explicaven”. Ara bé, a 3r d’ESO, a biologia, van esquarterar un cor de xai i l’activitat li va tornar a despertar l’interès que havia perdut. “Vaig entendre perfectament com funcionava l’òrgan, amb totes les seves parts”, recorda la Júlia. A 4t d’ESO va tenir clar que el que triaria seria la branca de científic.

La ciència ens fa entendre el món i el perquè del seu funcionament”, diu la Júlia, que opina que els viatges familiars pel món amb l’interès de descobrir el desconegut probablement també l’han portat cap a la ciència. “La meva mare és professora d’anglès i el meu pare és filòleg i periodista, però malgrat que són de lletres, per dir-ho d’alguna manera, m’han transmès el neguit per conèixer i entendre-ho tot”. A última hora és el que mou la ciència i qualsevol altra disciplina.

PRÀCTICA I MÉS PRÀCTICA

PRÀCTICA I MÉS PRÀCTICAAmb les classes acabades de bioquímica, la Júlia passa tot el juliol a l’Institut de Biologia Evolutiva, on va aconseguir entrar l’estiu que va acabar primer de batxillerat gràcies al programa Joves i Ciència. El mateix programa li va permetre estudiar a l’International Summer Science Institute d’Israel l’estiu passat. Allà va passar gairebé un mes treballant en laboratoris i rebent classes en un institut situat al desert.

El pedagog i professor de matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Joan Gòmez indica que la ciència cal explicar-la de manera atractiva per atraure nens i joves. “Quan són petits, fan extraescolars esportives, anglès i mil i una altra coses, però ¿per què no hi ha extraescolars que siguin matemàtiques recreatives, per exemple?”, es pregunta. La ciència no s’ha d’explicar com un sermó, en què l’alumne escolta i reté, sinó que hi ha maneres de fer-la divertida i sobretot útil per a la vida diària. “La manera tradicional d’explicar-la és el que tira enrere els alumnes”, defensa Gòmez.

Ell mateix es va oferir altruistament a fer l’extraescolar de matemàtiques recreatives a l’institut on estudia el seu fill, l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. “S’hi van apuntar només tres alumnes i ningú més, perquè no hi ha dubte que l’interès en les hores fora de classe no va per aquí, una llàstima”, opina. Gòmez insisteix en la importància de contextualitzar en la realitat la ciència, i la matemàtica, per fer-la atractiva. “Està molt bé anar a Port Aventura, però també existeix el Museu de les Matemàtiques a Cornellà de Llobregat, que té com a lema «Prohibit no tocar»”. Allà cal tocar-ho tot per entendre-ho, des d’esferes fins a políedres i altres conceptes que “a classe segurament els deuen haver explicat de manera teòrica, perquè la ciència fa 40 anys que s’explica de la mateixa manera en aquest país”.

En aquest sentit, hi ha instituts que comencen a aplicar noves maneres d’explicar la ciència. Héctor Ruiz és l’assessor pedagògic de la Fundació Internacional per a l’Ensenyament de la Ciència, que té la seu principal a Londres i que el curs 2013-2014 va començar a establir la ciència com a programes pilot en alguns instituts de Catalunya. “Per al pròxim curs, ja tenim formalitzats 350 instituts que explicaran la ciència amb el programa Science Bits [www.science-bits.cat/ cat] que té com a objectiu fer entendre la ciència”.

EXPERIMENTAR

EXPERIMENTARTot parteix de les idees prèvies que tenen els alumnes. Per exemple, pregunten als alumnes per què l’oli sura en contacte amb l’aigua. “Les resposta habitual és que perquè l’aigua pesa més que l’oli”. Després els fan posar a l’aigua una bola de ferro i una de fusta. “Aquí, altre cop, la resposta habitual és que la bola de ferro pesa més i per això s’enfonsa”. Però després els donen dues boles de materials diferents però exactament del mateix pes. “Aquí és quan hem provocat una situació de xoc per a la qual no troben respostes, o per a les quals les respostes intuïtives que fins llavors tenien, i que de fet molts adults també tenen, no els funcionen”, explica.

Les concepcions errònies -com el fet de parlar de pes en comptes de densitat en aquest experiment concret- es troben sovint en ciència. Les classes sempre parteixen dels coneixements dels alumnes, tot i que la gràcia és fer-los dubtar sobre idees preconcebudes. A partir d’experiments i amb l’ús de les TIC, els alumnes trencaran els esquemes inicials per entendre’n el perquè. “Arriben a la conclusió ells sols, perquè ho descobreixen amb activitats pautades, que el professor orienta perquè arribin al coneixement per ells sols”, explica Héctor Ruiz.

La metodologia de Science Bits es completa amb un projecte final en el qual els alumnes han d’aplicar tots els coneixements que han obtingut per resoldre un problema de la vida real. L’últim pas és l’avaluació, per a la qual poden fer servir tots els apunts que han pres durant el curs i fins i tot consultar a internet, perquè “també és avaluable exhibir un ús correcte de la xarxa”, continua explicant Ruiz. Segons el seu parer, “els resultats finals demostren que amb el programa s’aconsegueixen competències científiques”.

PRIMER BALANÇ

PRIMER BALANÇA l’escola Virolai de Barcelona han posat en marxa aquest curs passat el Science Bits. La Sandra Entrena ha sigut la professora de l’assignatura science, impartida en anglès per a 1r i 2n d’ESO, i fa una valoració positiva del programa perquè “ajuda els alumnes a raonar”. Els vídeos explicatius i els simuladors al laboratori han sigut dues eines reeixides entre els alumnes, que els han permès entendre conceptes complexos. “Tinc molt clar què és la massa, el volum, la densitat i els factors de conversió”, explica la Maria Cano (12 anys), alumna de l’escola i que valora especialment els vídeos explicatius, basats en casos de la vida quotidiana. Altres conceptes que li han quedat clars com mai són les propietats físiques i químiques. “Si fins ara havia de memoritzar-ho tot, aquest curs en canvi ho he entès”, conclou la Maria.

stats