Escola 02/09/2017

“Aquest setembre no torno a les aules”

Hi ha mestres que no començaran el nou curs escolar perquè s’han jubilat. És el cas de Jaume Rafecas

T.g.
4 min
Lliçons d’un professor de llengua jubilat “Aquest setembre  no torno a les aules”

Jaume Rafecas no va tornar a la feina ahir, 1 de setembre. S’ha jubilat després de 42 anys com a mestre de primària especialista en llengua a l’Escola Estalella de Vilafranca del Penedès. “Dec ser una rara avis, perquè no he canviat mai de professió, ni de lloc de treball”, afirma seriós.

Arribada la jubilació, als 60 anys, té clar que no es vol desvincular de l’escola. “Tampoc no vull situar-me a l’agenda un dia fix per anar-hi, però sí que m’he ofert per col·laborar-hi, per ajudar en tot allò que faci falta”. I de col·laboracions encara en farà més, en diverses entitats, on l’esperen per entrar a la junta. I llegir i escriure, llegir i escriure. Fins i tot un llibre de poemes juntament amb el seu germà bessó, en Ricard, perquè tots dos són aficionats als versos. I també continuar alimentant el seu blog, 'L’ortografia al carrer', on dona petites lliçons de català per a tothom a partir de pintades escrites als carrers. El millor és que conté fitxes pràctiques per repassar i practicar el que hi explica. “Sempre he cregut en l’ensenyament públic”, afirma.

Mentrestant, el balanç que fa com a mestre és polièdric. D’una banda, “els alumnes han canviat molt, perquè tenen un neguit cada vegada més accentuat, que contrasta amb l’ordre i amb el fet d’anar per feina, dos valors que a mi m’agraden”, diu. “Entre l’escola i la família hi ha d’haver responsabilitats compartides en l’educació, i cada vegada hi ha més famílies que no les compleixen”. Dit això, en Jaume afegeix de seguida: “Tampoc és que m’agradi ser pessimista, perquè també hi ha fets molt positius del canvi dels temps”. Quins? La tecnologia, per exemple. “No és la salvació, però sí que ajuda molt. És un complement molt bo per a l’ensenyament”.

En Jaume també remarca que els alumnes, un a un, “són encantadors”, però canvien quan estan en grup, perquè s’apunten cada cop més al que és més fàcil, “al visca la Pepa”. Però això “ha passat sempre”. “Per això no m’agrada posar-me trist dient que els alumnes ja no són el que eren”, explica.

RECORDS I FITES

En Jaume també fa esment de les fites aconseguides. Una és Ràdio Estalella, que es difon per Ràdio Vilafranca durant mitja hora al dia en directe en horari escolar. És la manera com el mestre de llengua, i tot el claustre, van pensar a impulsar l’ús oral del català. “Mai cap alumne s’ha queixat per haver d’anar a gravar la mitja hora de butlletí en comptes de fer l’hora del pati. Ni tan sols els que estan bojos per jugar a futbol durant el temps d’esbarjo”. Per a Jaume Rafecas, la dada és important, perquè “escriure un butlletí de notícies diàriament i després emetre’l és molta feina”.

Els alumnes encarregats del butlletí de Ràdio Estalella són els de 6è. Hi emeten notícies sobre l’escola, a més de felicitar els alumnes del centre que fan l’aniversari. El butlletí també té seccions fixes, com ara una en anglès. “Gràcies a diversos premis que hem anat rebent al llarg dels anys, hem pogut adquirir un bon equip de ràdio, des del qual emetem”.

Una al·lusió necessària també a la vocació. “Vaig anar descobrint que m’agradava”. En Jaume va començar a treballar com a mestre quan encara estudiava. Corria l’any 1975 i tenia 18 anys. “A Vilafranca hi havia llavors només dues escoles públiques, i un regidor de l’Ajuntament, Josep Giralt, em va cridar al seu despatx i em va preguntar si hi podia fer classes de català”. Ja es coneixia el seu amor pel català.

Finalment, el mestre destaca que una de les grans satisfaccions és veure que l’alumne aprèn. “Sobretot ho notava quan els tenia durant dos anys seguits. I també quan els feia de tutor”. I encara més “quan me’ls he trobat pel carrer, quan ja havien començat l’institut, i em deien que els havia servit tant el que havíem fet a primària”.

Lliçons d’un professor de llengua jubilat

  • A la classe, el més important és fer pensar els alumnes. Abans d’explicar la lliçó, els alumnes han de descobrir, intuir, investigar cada concepte nou. L’han de deduir. I funciona!
  • Abans d’ensenyar llengua, sempre ha insistit en el fet de per a què serveixen les llengües com a eines de comunicació, i no com a armes de discussió. Els alumnes han de saber que les han de conèixer com més millor, i estimar-les i respectar-les. “La nostra sobretot, esclar, però les altres també”.
  • Un objectiu prioritari i permanent és el bon ambient entre els mestres i les mestres del claustre. “A l’Estalella sempre hem presumit que hi tenim molt bon rotllo, i efectivament ha sigut així”.
  • A l’hora de fer classe: portar-la sempre preparada, dir bon dia sempre als alumnes i que ells responguin. Aprofitar el temps. Fer servir l’agenda, perquè és un exemple perquè ells també la facin servir. Quan calia fer complir tot el que es proposava a l’aula, escrivia un sumari a la pissarra.
  • Intentar aconseguir l’interès dels alumnes. “D’entrada no els interessa mai, i encara menys la llengua”. Però aquí ha d’entrar l’estratègia. “La meva és fer-los participar, fer-los preguntes de tot el que explico i no només en les comprensions lectores”.
  • Com a mestre de llengua, per Sant Jordi impulsa, juntament amb els altres mestres, que els alumnes s’aprenguin poemes de memòria. “Una vegada, un alumne, en el sermó de Carnestoltes, em va dir: «Temps era temps hi va haver Jaume I el Conqueridor, i ara tenim Jaume Rafecas el Corregidor»”.
stats