La puntualitat és un valor que hem de transmetre als fills a partir del nostre exemple, de crear unes condicions favorables i de mostrar uns referents adequats. El nostre context no sempre ens hi ajuda. La majoria d’horaris no estan establerts pensant en les necessitats dels infants. Molts actes públics comencen per norma més tard de l’hora prevista. Els cinc, deu, quinze... minuts de cortesia que es donen en molts llocs són una concessió a la impuntualitat i una descortesia amb els que arriben a l’hora. Fa poc, en un país europeu, vaig tenir l’oportunitat de fer una visita guiada amb escrupolosa puntualitat. Hi havia una gentada, però anava per torns rigorosos que començaven i acabaven a l’hora i no vam patir cap mena de cues ni retards. Com a contrapartida, en una comunitat autònoma espanyola em van renyar un dia per començar una conferència puntualment.
A tall d’exemple
Arribar a escola a l’hora ha de ser innegociable i en moltes famílies esdevé una batalla diària. Uns pares em van preguntar què podien fer perquè el seu fill s’espavilés als matins. Ho havien provat tot sense èxit, des de prendre-li la consola fins a dir-li que aniria a escola en pijama. Prendre-li la consola no tenia gaire sentit -i menys si no era la causant del retard- i dir-li que hi aniria en pijama tampoc, ja que a l’escola no s’hi va en pijama i, com és lògic, no l’hi havien fet anar. Els vaig recomanar que li diguessin que no volien castigar-lo, sinó resoldre el problema comptant amb el seu parer, i que li oferissin tres alternatives, dues de sensates i una altra una mica esbojarrada.
Una podia ser llevar-se molta estona abans perquè tingués temps d’encantar-se i fer el ronso. L’altra podia ser llevar-se a l’hora i anar per feina. L’esbojarrada la van triar ells i va ser dutxar-se al vespre i dormir vestit, per fer més via al matí. El nen va escollir la segona -la més sensata, com acostuma a passar quan els deixem triar- i s’hi va aplicar de valent. Passat un temps potser deixarà de funcionar i caldrà reprendre-ho novament. Però pensar conjuntament alternatives o oferir-los-en algunes perquè puguin escollir i exercir la seva autonomia acostuma a ser una bona manera d’implicar-los i de reforçar determinats hàbits.
