La Montse i el Pau practiquen el mètode cangur amb la seva filla Sara
TRINITAT GILBERT

Quan la gestació acaba als braços dels pares

La Montse i el Pau practiquen el mètode cangur amb la seva filla Sara / PERE VIRGILI

El contacte pell amb pell, amb el nadó de bocaterrosa damunt del pit de la mare i del pare, és l’anomenat ‘mètode cangur’, que a tot el món la medicina recomana per a les criatures nascudes preterme

Cada matí, des de fa un mes, la Montse Vega (35 anys) i el Pau Sáenz (38) fan el mateix ritual. Es dutxen amb un sabó de pH neutre. No es perfumen. I tampoc fan servir desodorants forts. Després s’encaminen cap a neonatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, on hi ha la seva filla, la Sara, dins d’una incubadora (els veiem a tots tres a la foto).

Quan hi arriben, en una sala plena d’incubadores, es despullen d’abrics, jerseis i samarretes. Llavors, les infermeres agafen amb molta cura la Sara, i els hi posen al damunt, amb el pit damunt del pit. Junts s’asseuen en una butaca. “Ens hem anat enamorant d’ella contemplant-li la carona durant hores”, expliquen els pares, que han empaperat la incubadora amb els dibuixos d’una cosina de la Sara que es deleix per conèixer-la. “Durant aquest primer mes de la Sara només l’han coneguda els avis i nosaltres, perquè no hi pot entrar ningú més”.

El Pau assegura que no havia sentit mai a parlar del mètode cangur. “I si hi havia parat esment alguna vegada, em pensava que era cosa de hippies o una cosa així”, diu rient. Tant ell com la Montse, la mare, estan tranquils malgrat tot el que han superat en tan poc temps: una malaltia sobtada detectada a l’embaràs, i poc temps després, la provocació del part en la setmana 28 de la gestació. “Em van fer una cesària urgent perquè els metges van detectar que la criatura patia”, recorda la Montse.

PARES CANGUR

Ara han començat una altra carrera de fons, que és la de fer de cangurs de la Sara. Literalment. “En aquest mes que l’hem tinguda als braços ens hem adonat de com de bé li va quan l’hi tenim”. Li saben detectar la relaxació i el benestar en un segon. “Un dia, quan vam arribar, a la incubadora tenia un 90% de saturació d’oxigen; quan ens la vam posar al damunt es va posar al 100%”. Dit amb altres paraules, la Sara també respira millor quan està pell amb pell amb els pares.

Mentre ho han anat explicant, la Sara s’ha anat alimentant també a través d’una sonda, on les infermeres injecten la llet materna, que la Montse s’extreu amb un tirallet. “Menja, dorm i creix”, això és el que fa damunt del pit dels pares. I si ella està bé, els pares també perquè se senten “útils”, diuen, perquè noten que fan tot el que poden perquè la cursa de fons que va començar la Sara el 19 de desembre l’acabi en plena forma.

El mètode cangur es va descobrir als anys 80 quan un hospital de Bogotà es va quedar sense incubadores

La metge adjunt del servei de neonatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Ana Riverola de Vecianaconeix amb exactitud la teoria del mètode cangur. “Tot va començar als anys 80 en un hospital de Bogotà, que es va quedar sense incubadores, i, sense cap altra solució, van col·locar les criatures damunt de les mares”, explica. La sorpresa va ser comprovar que els nounats mantenien la temperatura. Des de llavors “hem anat comprovant els beneficis de la pràctica, fins al punt que podem assegurar que el lloc que s’assembla més a la panxa és damunt del pit de la mare, en contacte pell amb pell, i de bocaterrosa”. Per començar, “el nounat nota el cor, la respiració de la mare, tal com feia a la panxa”. A més, en sent l’olor i el tacte. És a dir, rep una estimulació sensorial que l’afavoreix i, per tant, guanya pes i creix. Per continuar, el nounat, damunt del pit de la mare (o del pare), fa menys apnees i “rep l’alta hospitalària molt abans”. I hi ha altres beneficis molt valuosos: “El mètode cangur protegeix el cervell del prematur. És molt immadur, i l’única medecina bona és l’estimulació d’estar pell amb pell amb els pares”.

"Podem assegurar que el lloc que s’assembla més a la panxa és damunt del pit de la mare, en contacte pell amb pell"

Ana Riverola de Veciana - metge Sant Joan de Déu

CIÈNCIA I PRÀCTICA

I si el mètode cangur té tota la ciència i la vida a favor, la pràctica també s’hi ha posat de cara. La dissenyadora Maria Vayreda va pensar un dia com podia ajudar la seva cunyada, que es queixava del mal de braç i d’espatlla quan donava el pit al seu fill. “Em va venir al cap una idea molt senzilla que podia solucionar el problema, i vaig confeccionar un disseny molt senzill amb un tros de roba de cotó. Però en aquell moment aquella idea va quedar al calaix com moltes altres”, recorda. Quan ella va tenir la seva criatura, va rescatar el disseny, desat en un calaix, i el va fer servir per transportar el seu fill i donar-li el pit alhora. Fent-lo servir és com es va adonar dels beneficis del contacte de pell amb pell, i “per internet” va anar a parar a les explicacions teòriques del mètode cangur per a prematurs.

Ara bé, mentre Vayreda surfejava per la xarxa, “no veia clarament que les mares o els pares de nens prematurs portessin cap suport especial per dur els nadons a sobre pell amb pell”. I va ser llavors quan va fer el salt d’investigació: va consultar la guia pràctica de l’OMS sobre el mètode cangur. Va llegir llibres de la doctora Nathalie Charpak, fundadora de la Fundación Madre Canguro. Es va entrevistar amb metges de diversos hospitals. “I, sobretot, he mantingut molt contacte amb famílies dels nounats”, explica. Tot plegat perquè Vayreda tenia clar que perquè un disseny funcioni és essencial fer un treball d’empatia amb les persones a les quals està dirigit el producte.

DISSENY ESPECIAL

És així com va néixer, finalment, la samarreta Melic, feta de cotó i sense costures. Justament aquest material, com també el disseny ideal per a la pràctica del mètode cangur, és el que lloa Bet Farga, fundadora de l’Associació de Prematurs de l’Hospital Clínic (Asprem). “Estem adscrits a l’Hospital Clínic però aspirem a impulsar una trobada amb les famílies de prematurs de tots els hospitals”, explica. El cas és que Asprem assegura que treballadors sanitaris i pares han de fer un esforç per sentir-se còmodes junts. “Fa 20 anys, els pares només anaven mitja hora a veure els prematurs a les incubadores, i els sanitaris s’encarregaven de tot”. Ara, en canvi, els pares són allà totes les hores, i és bo que hi siguin perquè és beneficiós per als prematurs. Malgrat això, hi ha mil i una dificultats, com ara l’extracció de la llet per part de la mare, que ha de marxar a una altra sala, anomenada lactari.

“Amb la dissenyadora Maria Vayreda hem retocat la samarreta Melic amb una banda que permeti també l’extracció de la llet sense que la mare hagi de marxar”, diu Farga. I aquest fet va lligat amb la facilitació, per part de l’hospital, de les extractores de llet, que es col·locaran al costat de cada una de les incubadores. “Està previst que posem en marxa aquest projecte tan innovador al mes de febrer a l’hospital Clínic”, explica Farga.

Com a mare de bessones prematures, la Jana i l’Aina, Farga assegura que totes les facilitats possibles perquè els pares practiquin el mètode cangur són bàsiques. “El meu home i jo ens hi estàvem 12 hores al dia, amb elles al damunt”, recorda. La mort d’una de les bessones prematures, l’Aina, és el que la va impulsar a fundar Asprem.