Embaràs 20/05/2017

Com gestionar els còlics del lactant

Els còlics del lactant afecten un 25% dels nadons que tenen entre dues setmanes i quatre mesos de vida. Per sort, són innocus, tot i que són molt molestos per als infants i fan patir pares i mares

Esther Escolán
3 min
Com gestionar els còlics del lactant

“Episodis de plor desconsolat i brusc, que arrenquen al vespre i es perllonguen durant part de la matinada, que van acompanyats d’encongiment de les cames, punys tancats i envermelliment de la cara”. Aquesta és, per a Grazia Fraile, pediatra al CAP Can Rull de Sabadell, la simptomatologia tipus dels còlics del lactant, un trastorn que afecta un de cada quatre nadons durant les primeres setmanes de vida, i que “s’associa a la mateixa immaduresa del sistema digestiu dels més petits”. Per diagnosticar-lo, la infermera pediàtrica Elisenda Serra parla de “la regla del 3: plor durant almenys tres hores al dia, almenys tres dies a la setmana i durant tres setmanes”.

L’ALIMENTACIÓ DE LA MARE

En el cas del Nil, però, no va fer falta esperar ni 48 hores perquè la seva mare, l’Anna Salarich, comencés a sospitar que el seu fill en tenia. “L’endemà de néixer es va passar gairebé 12 hores plorant sense consol, amb episodis més forts i altres de més suaus, però, al cap i a la fi, de sis de la tarda a cinc del matí el nen plorava molt i estava molt inquiet”, recorda. No tenien gaire clar que fossin còlics perquè era molt petit, però el dia següent la pediatra els hi va confirmar.

“El més estrany del nostre cas és que el Nil tenia còlics tot el dia: es llevava al matí i ja estava inquiet, no parava de plorar, es retorçava tot el dia... Era inconsolable i esgotador tant per a ell com per a mi!”, apunta l’Anna. El nen va començar a no voler pit i a menjar malament i quan van fer la revisió dels 15 dies la pediatra li va suggerir a l’Anna deixar la xocolata. “Em va dir que havia de cuidar molt la meva alimentació perquè tot el que jo menjava passava al nen, que evités menjars que provoquessin gasos. Aleshores em vaig adonar que jo també tenia més gasos. I vaig posar-me a dieta. I crec que és el que més ens ha ajudat”, destaca Salarich.

DESESPERACIÓ

Afrontar pràcticament cada dia aquests episodis de plor inconsolable és realment dur per als que acaben de ser pares. El primer mes i mig de vida del seu fill, l’Anna el descriu com a “terrible”. Als qualificatius de “desesperant, frustrant i esgotador”, l’Anna hi afegeix un altre matís: “Hi havia un sentiment de culpa molt gran perquè pensava que si menjava alguna cosa que provoqués gasos el que feia era empitjorar l’estat del meu fill”.

“A nivell familiar també va ser molt estressant -segueix-. Als canvis normals de l’arribada del nadó s’hi afegia que les hores de sopar -l’hora predilecta dels còlics- eren horribles i vam haver de canviar rutines per intentar que la nostra filla gran pogués sopar tan tranquil·la com fos possible, perquè arribava un punt que el plor del nen i els nostres nervis i malestar feien que ella també es posés nerviosa i al final no sopés”.

Des d’aleshores, l’Anna i el seu home, el Ferran, van posar en pràctica diferents remeis per intentar alleugerir el patiment del Nil: agafar-lo de boca terrosa amb les mans a la panxa o dret posant la panxeta contra l’espatlla del pare o mare, fer-li massatges, aplicar-li escalfor a la panxa, donar-li infusions de comí, posar-lo al pit, etc. “Fórmules -matisa l’Anna- que milloren momentàniament el panorama però que no funcionen gaire si hi ha molt de dolor”. En tot cas, per a ella la millor opció ha sigut “la paciència, agafar-lo i bressolar-lo”. Ara el Nil ja té quatre mesos i els seus pares comencen a veure la llum. “Des dels tres mesos hem notat un canvi, el Nil està més alegre i tranquil, tot i que encara té algun mal de panxa puntual”, diu l’Anna.

FA MAL?

Aquesta és probablement la pregunta que es fan els pares i mares que han de conviure amb els còlics. La doctora Fraile apunta que “són unes molèsties abdominals que s’assemblen força a les produïdes pels gasos”. ¿I com podem intentar calmar els nostres fills? “Primer cal descartar altres causes que destorbin el confort del nadó, com la gana, que necessiti un canvi de bolquer, que tingui fred o calor, etc.” És clau també “transmetre al nostre fill tranquil·litat, agafant-lo en braços i posant-lo en una postura que el reconforti”. També podem practicar-li “un massatge suau a la zona abdominal i ajudar-lo a expulsar els gasos després de les preses”.

Remeis per calmar els còlics

  • Fer massatges que ajuden a expulsar els còlics i que podeu demanar a la vostra infermera o llevadora que us ensenyin a fer.
  • Agafar molt sovint el nadó.
  • Posar el nadó al portanadons ergonòmic i fer passejos.
  • Passejar-lo cap per avall.
  • Acostar la criatura a sorolls com un assecador de cabell, l’extractor de la cuina, l’aixeta, etc., que de vegades els calmen de manera momentània.
  • Aplicar calor a la panxeta.
  • Cantar-li: la veu de la mare té un efecte relaxant en el nadó i fa alliberar endorfines.
stats