PALOMA A. USÓ

Un cordó unit a la vida

Les empreses privades proposen conservar les cèl·lules mare de la sang del cordó umbilical per curar malalties dels familiars, mentre que els bancs públics n’aconsellen la donació per tractar la leucèmia o les immunodeficiències.

UN CORDÓ  UNIT A LA VIDA / GETTY Zoom

És un cordó unit a la vida: genera i salva vides. Durant l’embaràs, el cordó umbilical nodreix el nadó i el manté connectat amb la mare. Després del part té una segona vida, tant si la mare decideix donar-lo a un banc de sang de cordó públic com si aposta per conservar la sang del cordó, plena de cèl·lules mare, en una empresa privada per a malalties futures del nadó o de la família. Sigui com sigui, pot seguir salvant vides de persones que pateixen greus malalties de la sang, com la leucèmia, immunodeficiències, limfomes o problemes del moll de l’os, entre d’altres.

En el cas d’una donació altruista, aquesta cadena de generositat és possible gràcies a l’existència de bancs públics com el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, el BST, que està formant constantment personal sanitari de gairebé tots els hospitals -amb presència a més de 50 maternitats- perquè participin en la recollida i tractament de la sang amb una garantia de traçabilitat i seguretat. I la cadena s’enforteix gràcies als centenars de mares i parelles que decideixen fer la donació voluntària a canvi de res. Aquest banc es va crear el 1995 arran d’un projecte de recerca finançat amb fons públics i la Fundació Josep Carreras, i des de llavors ha rebut prop de 20.000 donacions. És el segon més important d’Europa i el tercer més important del món en nombre de trasplantaments.

PROGRAMA CONCÒRDIA

El BST coordina Concòrdia, un programa cooperatiu interterritorial per donar sang de cordó umbilical perquè les gestants de zones sense banc propi (Balears, Aragó, Navarra, Extremadura, Cantàbria i Andorra) puguin fer la donació. S’ocupa del processament, l’emmagatzematge, la validació de les unitats, l’enviament de dades a registres nacionals i internacionals i la distribució per al trasplantament.

Sigui l’opció pública o la privada, per fer la donació la mare ha de tenir bona salut i signar una autorització abans del part. L’extracció es fa un cop ha nascut el nadó i no suposa cap risc ni per a la mare ni per al fill, ja que es fa després de la secció del cordó umbilical, a la sala de parts, amb una bossa específica i amb personal especialitzat. En 24 hores es recull i es processa, i se n’ha de garantir la congelació durant les 48 hores posteriors a l’extracció.

L’empresa Future Health Biobank, membre de l’Associació Espanyola de Bancs de Cèl·lules Mares (ABACELL), és l’únic banc de cèl·lules mare que té dos laboratoris amb acreditació i llicència completes al Regne Unit i Suïssa. Els responsables sanitaris de la companyia aconsellen a les famílies conservar les cèl·lules mare de la sang del cordó del nadó perquè és “clau en la curació de possibles malalties que es diagnostiquin al nadó en el futur: la paràlisi cerebral, l’esclerosi múltiple o la diabetis s’investiguen amb el tractament de les cèl·lules mare”. Si conserva aquesta sang, “la família s’assegura una reserva d’alta qualitat i molt rica en cèl·lules mare, que només es troba disponible en el moment del naixement”. A més, no és necessari canviar el pla de part: tant si “s’opta per fer-lo vaginal com si acaba sent una cesària, no hi ha cap problema en el moment de la recollida. Fins i tot si es pinça el cordó entre uns 3 i 5 minuts, la qualitat de la mostra no es veu afectada”, argumenten.

Si es guarda en un banc privat, la mostra es pot utilitzar per a altres membres de la família. “Les cèl·lules mare per al nadó són úniques per a ell, tot i que tenen una probabilitat de compatibilitat d’1 de 4 per als germans i d’1 de 12 per als pares”, diuen des de Future Health Biobank.