Cándida Piña Ballester

Nadons amb còlic del lactant: què podem fer?

Anar a la consulta d'un fisioterapeuta amb formació específica en aquesta problemàtica pot ser de gran ajuda per alleujar el malestar

Nadons amb còlic del  lactant: què podem  fer? / MARC ROVIRA Zoom

El còlic del lactant és una de les situacions que angoixen més els pares quan tenen un nadó. Es defineix com a atac dolorós, localitzat als intestins i caracteritzat per recargolaments, ansietat, sudoració i vòmits. S'ocasiona per una contracció muscular de l'intestí, es creu que provocada per la falta de maduració del sistema gastrointestinal de l'infant. Es calcula que en l'actualitat entre un 20% i un 40% dels nadons en pateixen; normalment debuta als 15 dies de vida i en el 80% dels casos remet als tres mesos d'edat.

Identificació

Per poder abordar aquest problema, el més important és fer un diagnòstic encertat, és a dir, diferenciar el còlic del lactant d'altres tipus de problemes gastrointestinals, ja que sovint es tendeix a dir que qualsevol nadó que presenti episodis de plor intens o algun tipus d'alteració fecal o vòmits té còlic del lactant, i no és així. Per començar, s'ha de tenir molt clar que el símptoma clau del còlic és el plor inconsolable, entenent aquest plor com aquella situació en què un infant de menys de tres mesos presenta un plor que no es calma durant més de tres hores al dia, més de tres dies per setmana durant més de tres setmanes. Aquest plor tan intens el solen acompanyar altres símptomes com són:

– Moviments d'extensió sobtats amb punys tancats i cara envermellida.

– Abdomen inflat.

– Restrenyiment.

– Reflux gastroesofàgic o vòmits molt freqüents.

– Alteracions en la succió.

– Son irregular.

Tractament

Per al tractament del còlic, popularment s'indiquen tot tipus de remeis, que van des de medicacions fins a tactes rectals. Alguns d'aquests remeis poden ser útils i d'altres no, i fins i tots alguns poder arribar a ser perjudicials. Analitzem-ne els més comuns.

Està molt estès el costum de donar sucre o suc de taronja als nadons per calmar-los. En realitat, no són indicades cap de les dues coses, sobretot el suc de taronja, que pot provocar acidesa i empitjorar el reflux. Tampoc es recomanen els tactes rectals amb bastonets o usant el termòmetre, o qualsevol altre objecte semblant, per estimular la defecació, ja que la zona anal dels nadons és molt sensible i fàcilment irritable. Si és necessari fer un tacte, el que es recomana és fer-lo amb el dit, simplement, i amb una mica de crema hidratant. Pel que fa a la medicació, no hi ha cap fàrmac que hagi demostrat efectivitat per al tractament del còlic del lactant, fins i tot de vegades la composició d'alguns d'aquests productes farmacèutics pot alentir el tracte intestinal i no només no en millora els símptomes, sinó que els augmenta. D'altra banda, un producte que també podem trobar a la farmàcia i que sembla que sí que dona bons resultats són els anomenats biberons anticòlic, que estan ideats per imitar la manera en què s'extreu la llet del pit matern. Quan pren biberó, el nadó ha de pitjar amb la llengua de manera anterior, mentre que quan ho fa al pit ha de pitjar amb la llengua cap amunt per extreure la llet. Aquesta mena de succió fa que es produeixi el buit dins el biberó i obliga el nadó a interrompre la presa per deixar que torni a entrar aire, una situació que pot crear-li ansietat mentre menja, una de les causes atribuïdes al còlic del lactant. Els biberons anticòlic estan dissenyats de tal manera que permeten l'entrada d'aire al mateix temps que surt la llet, amb la qual cosa el nadó pot alimentar-se a la velocitat que desitja sense cap dificultat.

Recomanacions

La recomanació més efectiva per evitar el còlic del lactant és alimentar el nadó mitjançant lactància materna, sempre que sigui possible, ja que la llet materna du en la seva composició més quantitat dels enzims necessaris per digerir correctament la llet que qualsevol llet de fórmula del mercat. A més, la diferència de moviments linguals necessaris a l'hora de prendre pit o biberó explicats fa que no es recomani alternar els dos tipus d'alimentació, perquè l'infant es pot confondre a l'hora d'adquirir un tipus de succió o una altra; s'aconsella optar per un dels dos tipus de lactància i fer sempre la mateixa.

Anar a la consulta d'un fisioterapeuta amb formació específica amb aquesta problemàtica pot ser de gran ajuda a l'hora d'alleujar el malestar de l'infant i l'angoixa que provoca en els pares. Es fa una acurada valoració per determinar si realment ens trobem davant un còlic del lactant o la causa de les molèsties podria ser una altra, i es realitza tractament mitjançant tècniques de teràpia manual. A més, es donen pautes als pares tant de postures per alleujar el dolor en els moments de les crisis còliques com per fer les preses, i altres consells que poden tenir bons resultats. Així mateix, us pot ensenyar algunes tècniques de massatge infantil que, a banda d'ajudar a enfortir el vincle amb l'infant i de gaudir d'una experiència molt positiva tant per a l'infant com per als pares, pot ajudar a rebaixar la simptomatologia gastrointestinal. És un tractament relativament curt, de 6 o 7 sessions de més o menys una hora de durada, amb obtenció de resultats positius a partir de la segona o tercera sessió.

Cándida Piña Ballester és fisioterapeuta especialista en pediatria