Medicació i lactància. Guia pràctica
MARC SERRANO I ÒSSUL

No li farà mal que em mediqui?

Medicació i lactància. Guia pràctica / GETTY

Alletar un nadó i que la mare es prengui una medicació que necessita són dues accions que es poden compatibilitzar gairebé sempre. Només cal que les mares estiguin ben assessorades pels i les professionals de la salut que se n’ocupen

Pueriodista o pariodista, el periodista de nens i de pares té sovint com a missió acorralar mites per, tot seguit, abatre’ls sense pietat al servei dels lectors; sempre, a través del contrast amb la veritat científica sobre el tema. Un d’aquests mites falsos, tan abundants i arrelats, és la concepció errònia que una mare que dóna el pit no pot medicar-se: la rèplica ha de ser que sí en general, però amb algunes excepcions i limitacions que convé concretar. La idea bàsica que convé retenir és: la lactància materna i la medicació són compatibles. Les raons, les que podeu sospitar: hi ha pocs medicaments que una dona que dóna el pit no pugui prendre’s; un cop metabolitzat el fàrmac, només n’arriba al lactant una part ínfima, i no oblidem que la canalla bé pren paracetamol i ibuprofèn, encara que els solem conèixer amb els noms comercials d’Apiretal i Dalsy.

Rosa Cabedo, de la vocalia de llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, és experta en lactància, puerperi i criança, docent i investigadora sobre alletament; està estudiant, ara mateix, quantes dones donen el pit o no a l’àrea Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut (ICS). Defensa que el remei que pugui fer falta a la mare no hauria de privar el nadó del millor aliment possible: “Tracto la llet materna -diu- com un medicament, i que és immillorable per al nadó. Així, la decisió de no alletar, per qualsevol circumstància que pugui fer dubtar sobre si seguir o no amb la lactància, es valora amb molta cura”. Des del respecte absolut al que cada mare decideixi, apunta: “Hi ha publicacions sobre els riscos de no alletar. I la població i les mares han de conèixer tots els avantatges de fer-ho”.

El perquè de la compatibilitat d’alletar i medicar-se és, segons la llevadora, simple: “La medicació que les mares lactants prenen passa per un procés d’absorció, de metabolització, abans d’arribar a la sang. En aquests passos -subratlla- ja es perd una part de les molècules del fàrmac. Després, aquest fa la seva acció, i, en un temps diferent per a cadascun, s’elimina. Per tant -raona- la part del fàrmac que pot arribar a la llet és molt petita. I, després, aquesta llet la ingereix el nadó, que, al seu torn, també té un procés d’absorció en què també es perd substància medicamentosa. En general, la quantitat de fàrmac que arriba al nadó no seria ni de bon tros la dosi que ell necessitaria si l’hi indiquessin”. Molt de compte, però: “Evidentment, el nadó és immadur per metabolitzar alguns fàrmacs, però, a la pràctica, els nens malalts i prematurs també es mediquen. S’ha de buscar el medicament més adequat, amb vida mitjana curta i la dosi mínima eficaç”. Ja ho tenim, doncs.

“En general i, sobretot, si una mare es planteja una lactància prolongada -conclou Rosa Cabedo- pot medicar-se i seguir donant el pit amb seguretat”. És més: “Gairebé no hi ha cap situació que ho impedeixi”. Amb un però: “Cal consultar un professional sanitari que tingui coneixements sobre la lactància i que pugui donar la millor alternativa i la dosi adequada, i tenir algunes precaucions”. La mare podrà alletar i medicar-se alhora en la majoria dels casos: “Només hi ha unes sis malalties que contraindiquen la lactància: la majoria dels antibiòtics (excloent-ne les quinolones), anestèsics i analgèsics es podrien utilitzar, sempre sota supervisió mèdica. Per exemple, l’ibuprofèn és un medicament segur en la lactància i, en la llet, la seva excreció és gairebé inexistent”.

“En general i, sobretot, si una mare es planteja una lactància prolongada pot medicar-se i seguir donant el pit amb seguretat”

Rosa Cabedo - Llevadora experta en lactància

I alerta: “També hem de tenir en compte altres components als quals no donem importància i que poden fer exactament el mateix efecte al nadó que una medicació: les infusions altament utilitzades o els tòxics en aliments (mercuri, nitrats, purins, pesticides, etc.)”. “S’ha de tenir molt en compte la influència de la fitoteràpia (les plantes medicinals) i dels contaminants ambientals. La menta i poliol està desaconsellada de manera habitual durant la lactància per possible toxicitat hepàtica”, afegeix. Alerta, mares!

I les gestants? “En l’embaràs, la barrera que hi ha és la placenta, i no funciona de la mateixa manera. L’embrió s’està formant, està construint els seus òrgans i els seus sistemes nerviós, endocrí, digestiu, etc. Aquí pot haver-hi alguna acció del fàrmac que pot alterar el bon desenvolupament del nadó. També es pot medicar l’embarassada, però, sempre, sota criteri mèdic”, afegeix.

LES EXCEPCIONS

Tota regla té excepcions. Primera: la quimioteràpia. Segona: “La lactància materna també s’ha de suspendre, però de manera temporal, en cas que a la mare se li hagin d’administrar isòtops radioactius durant un procés d’una prova diagnòstica”. Tercera: “Les amfetamines no són compatibles amb la lactància, però sí alguna medicació per a tractaments de desintoxicació de drogues, i també existeix medicació compatible amb processos de salut mental”. Quarta: quan el problema no és la medicació, sinó la malaltia en si; la sida, per exemple. I cinquena: les malalties cròniques: “S’ha de consensuar amb la mare segons el seu estat de salut, la seva predisposició a alletar i la possibilitat de medicació. Per exemple, alguns tractaments per a l’epilèpsia o per al trastorn bipolar són compatibles, però cal un seguiment del nadó”.

No interrompre la lactància per un tractament farmacològic no només és bo per a la criatura, sinó, també, per a la mare: “Hi ha estudis que demostren que la lactància pot anar bé per a l’evolució de la malaltia, com a factor protector”. El rol dels professionals és clau: “El problema que tenim és que per por de perjudicar el nadó, tendim a no medicar la mare, a encoratjar-la que, si el trastorn que pateix no és gaire invalidant, no és mediqui”. I no: “Aquesta és una qüestió que, de mica en mica, els sanitaris que ens dediquem a assessorar les mares lactants hem de canviar: actualment, hi ha fonts fiables que ens informen sobre la compatibilitat de medicaments i alletament”.

Quines? “Actualment, la font més fiable, d’ús tant professional com per al públic en general, és e-lactancia.org”. El projecte de l’APILAM resol, en un clic, qualsevol dubte sobre més de 21.000 substàncies. És la llet!