PALOMA A. USÓ

Hola, soc el teu llevador

Encara són una minoria en un ofici tradicionalment femení, però hem reunit quatre homes llevadors d’una promoció de 68 dones. Com viuen la seva professió? I les futures mares, ¿com reben la notícia que tindran un llevador?

Just Creus és un dels llevadors que treballa a Catalunya Zoom

“Bon dia, soc el teu llevador”. Aquesta salutació, en ple segle XXI, encara sorprèn a moltes dones en un primer moment, ja que l’ofici de llevadora ha sigut tradicionalment associat a les dones. Però des de fa uns anys, uns quants homes formats com a infermers, i que després van fer l’especialitat de dos anys d’infermeria obstètrico-ginecològica i la residència, es presenten com a llevadora o llevador amb total naturalitat.

És el cas del gallec Quique Estévez, veí de Girona, el també gironí Just Creus, el manresà Carles Valero i David Porras, de Ripollet. Tots quatre van coincidir estudiant l’especialitat de llevadora a la Unitat Docent de Llevadores de Catalunya, de la Universitat de Barcelona, a la promoció 2007-2009. Era un curs de 72 persones i ells eren els únics homes. Els hem aplegat perquè expliquin per què van escollir aquesta professió i com viuen un ofici apassionant tan lligat a l’inici de la vida.

David Porras, de 47 anys, portava 15 anys treballant com a infermer, i el 2006 es va plantejar fer un canvi en la seva vida laboral. “La meva dona havia acabat l’especialitat de llevadora dos anys abans, i la passió amb què explicava les seves vivències em va fer valorar que era una professió que em podia omplir”, detalla. Va quedar embadalit pel primer part que va veure el primer any de residència. “Em va impressionar l’energia que hi havia a la sala de parts. Va ser meravellós veure el naixement del nadó i l’energia que tenia aquella mare al parir”, recorda.

"Em va impressionar l’energia que hi havia a la sala de parts. Va ser meravellós veure el naixement del nadó"

David Porras - Llevador

Ara treballa a l’ASSIR (Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva) de Mollet del Vallès, en l’atenció primària. Reconeix que no té “cap problema” si li diuen “llevadora” en femení. Sobre si aporta res de diferent a la professió pel fet de ser home, Porras creu que pesa més el fet de ser pare. “Potser hi ha aspectes relacionats amb les parelles que puc analitzar de manera diferent. El fet de tenir dos fills i passar per experiències pròpies relacionades amb la paternitat fa que aporti coses diferents. Intento integrar més la parella, l’home, en el procés de l’embaràs, el part i la criança”.

Els quatre professionals detallen diferents experiències sobre com reaccionen les dones el primer cop que descobreixen que tenen un home com a llevadora. “M’he trobat de tot: dones que veuen un professional sense valorar el gènere, d’altres que tenen pudor perquè les visiti un home -cosa que entenc- i en algun cas han preferit que les visités una dona”, apunta Porras. El més habitual és que els confonguin amb el ginecòleg i, molt puntualment, s’han trobat amb alguns marits que, per motius culturals o religiosos, han demanat que una llevadora assistís la seva dona a l’hora del part o en les revisions.

ACOMPANYAR LA PARELLA

Carles Valero, de 38 anys, treballa a l’ASSIR Bages-Solsonès, a l’EAP de Súria i, puntualment, fa guàrdies a la sala de parts del l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. De més jove treballava d’infermer a urgències i “sovint veia el final de la vida de les persones”. “Això no era el que jo volia. Un dia, una amiga llevadora em va comentar que es presentava a l’examen per fer l’especialitat i em vaig acabar de decidir”, recorda.

"Defenso l’empoderament de les dones i les seves parelles amb informació. Si és possible, com menys intervinguem, millor"

Carles Valero - Llevador

Valero, que després de cinc anys torna a assistir parts, subratlla que la tasca de la llevadora és “atendre el part de la dona des de l’inici fins al puerperi” i acompanyar-la. “Per a la parella allò és únic, és el seu moment. S’estableix una relació curta però molt intensa. Si es considera un part de baix risc l’atenem nosaltres, i si es considera un part de risc mitjà o alt, i pot haver-hi complicacions, ho fan els ginecòlegs. És una feina d’equip”. Li agrada rebre el nadó amb “poca llum, poc soroll i poca gent”. “Defenso l’empoderament de les dones i les seves parelles amb informació. Si és possible, com menys intervinguem, millor. Però a vegades s’ha d’instrumentalitzar i, en part, sort en tenim” perquè se salven vides, raona el llevador. “Si es disposa d’informació sobre com es vol i es pot parir, tenint en compte totes les opcions, i què cal fer per intentar que sigui com més normal millor, probablement tindràs tendència que sigui un part vaginal. Després ja veurem què passa. Però ho estàs intentant. L’actitud genera actitud”, conclou.

EL MIRACLE DE LA VIDA

Just Creus, de 41 anys, va estudiar per ser llevador després de molts anys de ser infermer psiquiàtric, una especialitat de salut mental que li agradava i que li ha servit de molt en la seva feina actual a l’Hospital Josep Trueta, a l’hora de tranquil·litzar els futurs pares i, també, en el postpart. Pare d’un nen de 10 anys, Creus és un enamorat del seu ofici. “Veig parts cada dia i continuo al·lucinant perquè el naixement és un miracle. És màgic veure com es forma un nadó dins la panxa i com neix, tan ben fet”, diu, somrient.

“Veig parts cada dia i continuo al·lucinant perquè el naixement és un miracle"

Just Creus - Llevador

Per a ell, el paper de la llevadora és el “d’acompanyant”. “Modifiquem l’entorn perquè la dona i la seva parella estiguin com més còmodes millor”, afegeix. Quan hi ha un embaràs de baix risc, matisa, “els parts no s’han de tocar. Quan es toquen sense justificació mèdica, malament rai!”, exclama Creus.

Al llarg d’aquests vuit anys d’ofici, Creus ha trobat que si tranquil·litza l’home, la dona es relaxa i pareix millor. “No faig cap rol en concret, però sí que trobo que faig una mica d’amic del pare, li explico com anirà tot -a la dona, també, evidentment- i miro d’acompanyar la parella des de la tranquil·litat i la informació”. “La vivència de la dona del seu part és fonamental. Potser es tracta d’un part molt instrumentalitzat, però si s’ha sentit ben acollida, atesa i acompanyada tindrà un bon record de per vida”, destaca.

"Quan una parella està de part, no la rebo des de la masculinitat. Ells estan buscant un ajut i jo, com a professional, els el dono"

Quique Estévez - Llevador

Quique Estévez treballa a l’hospital Josep Trueta de Girona i dona assistència puntual a l’Equip Mudra, en parts a casa. Des de l’experiència com a llevador, creu que no importa el gènere de qui treballa, sinó l’assistència que dona. “Subscric el que diu Laura Guttman als seus llibres: jo dono suport al pare, el pare dona suport a la dona, que dona suport al nadó. Quan una parella està de part, no la rebo des de la masculinitat. Ells estan buscant un ajut i jo, com a professional, els el dono. Acompanyem tot el procés en un part respectat”. El llevador va assistir en el naixement del seu segon fill a casa i ho recorda com una experiència molt maca i intensa. En canvi, Just Creus i David Porras van optar per fer costat a les seves dones només com a parella.