Com educar en Valors?

Sí, amb majúscula. L'altre dia m'ho va preguntar una mare, com educar en valors, i juraria que vaig sentir les majúscules.

El cas és que no crec que sigui necessari (o possible!) educar els nens en valors d'una manera sistemàtica. No cal tenir un pla, aprendre unes "tècniques" o un "mètode", ni fer certes activitats.

No m'imagino en pla patriarcal: "Veniu, fills meus, seieu al meu voltant. Avui us vull dir coses molt importants: no heu de matar, no heu de robar, no heu d'insultar ni agredir altres nens..." Mai no he dit als meus fills que no han de matar; mai no han matat ningú. A mi tampoc m'ho van dir mai els meus pares. A l'escola sí, perquè "no mataràs" era un dels manaments. Però ningú em va dir mai, ni tan sols els capellans, "no violaràs". Ningú parla als nens d'aquestes coses, però la majoria ho aprenen. Els valors es transmeten, bàsicament, per immersió.

I no tan sols perquè veuen que els seus pares no maten ni roben. Que també. Em sembla obvi que els pares no poden transmetre valors que no comparteixen. Qui escridassa els jugadors i l'àrbitre davant la tele no pot ensenyar als seus fills respecte i esportivitat; qui maleeix els "moros bruts" o els "ianquis imperialistes" no es pot sorprendre de trobar actituds racistes en els seus fills. Així doncs, com ensenyar els valors "pagar sempre l'IVA", "no superar el límit de velocitat", "no malbaratar l'aigua i la llum"? I què dir dels que encara ensenyen a no pegar amb una "bufetada a temps", o de l'insuperable "com tornis a amenaçar el teu germà, veuràs!" Si predicar és poc efectiu, predicar el contrari del que es fa ja resulta patètic.

Transmetem molt pocs valors amb la paraula; molts més amb l'exemple. Però hi ha més. Una de les meves grans satisfaccions com a pare la vaig viure quan el meu fill (devia tenir uns 15 anys) em va explicar que havien parlat sobre la pena de mort a la classe i que ell era un dels pocs que hi estava en contra. Era un tema del qual mai havíem parlat a casa. Però sembla que un ambient de concòrdia i de respecte el va fer arribar espontàniament a la mateixa conclusió a què hem arribat molts altres: que la violència física no és la solució. Ja en les primeres setmanes ensenyem als fills si cal consolar els que ploren i ajudar els que ens ho demanen o si és més correcte ignorar-los.

Els fills acabaran compartint molts valors amb els seus pares... si és que passen prou temps amb ells per rebre la seva influència. Calen moltes hores d'explicar contes, d'anar als gronxadors i d'ajudar amb els deures; de parlar, escoltar i respectar.