El pare que et va matricular

La dona de l’ex

Una de les coses que malauradament passen cada cop més entre amistats i coneixences és assabentar-te d’un dia per l’altre que s’han separat. És un fenomen que de tant que passa desenvolupa uns paràmetres molt concrets. El primer de tots és que les aparences sovint enganyen o, el que és el mateix, que en el fons no en tenim ni idea del que passa dins de cada casa. Vull dir que si poguéssim fer apostes de les relacions sentimentals dels nostres amics, no guanyaríem ni un puto duro.

Aquelles parelles que estan tot el dia nyigui-nyigui, les que es passen el sopar explicant-te els draps bruts l’un de l’altre amb tanta afició que arriba un punt que pateixes per si s’estamparan les profiteroles per la cara, aquests, sorprenentment, tenen una salut sentimental de ferro. En canvi, aquella parella tan modèlica que es passava el dia penjant fotos al Facebook del pa de kamut que havien fet plegats ahir, i de l’excursió a Valls d’abans-d’ahir, i que clicaven “m’agrada” a cada ximpleria que cada un publicava, són sempre els que et deixen amb cara de tonto quan t’ho fan saber en un àpat qualsevol com qui no vol la cosa.

Uns mesos més tard, quin remei, t’acostumes a veure’ls per separat i aprens a no explicar gaire el que saps sobre el seu ex. N’hi ha que són discrets i no treuen el tema, però, si hi ha prou confiança, arriba un dia en què no se’n poden estar: és quan l’exparella torna a festejar. Acostumen a mostrar-te la seva perplexitat sobre la pressa que ha tingut aquella persona que feia pocs dies estava tan ofegada per la vida en parella a voler tornar-s’hi a capbussar, i aquesta celeritat provoca en l’ex un desig de saber qui és aquesta nova persona que ha obrat tal miracle. I et pregunten si la coneixes, i tu contestes mirant de fer un retrat neutre però amable d’aquesta persona que, en molts dels casos, haurà de fer de mare o de pare dels fills d’aquest ex encuriosit.

El millor és no donar gaire informació perquè saps que tard o d’hora s’hauran de conèixer i conviure, malgrat les reticències i els malentesos. O, vés a saber, potser els passa com a una cosina meva, que es va fer tan amiga de la nova parella del seu ex que un dia no em vaig estar de dir-li: “Que bé que t’avinguis tant amb la Marisa, no?” “Home -em va contestar-. Com vols que no l’apreciï, si quedant-se’l em va fer el favor de la meva vida!”