JAUME CELA & JULI PALOU

Per a docent, vostè no

L'ofici d'educar no està fet per a tothom, no en tenim cap dubte. Per ser mestre o professor hi ha unes qualitats que són imprescindibles, qualitats que nosaltres formulem en negatiu. Així, tenim el convenciment que algú que concep l'organització social com una escala, amb esglaons superiors reservats per a uns i els inferiors per a uns altres, no ha d'exercir la docència. Tampoc ho haurien de fer els vanitosos, amb un desig excessiu de ser lloats, ni els que pensen que guanyar-se la vida és més important que guanyar la vida.

És aquesta convicció la que ens fa veure amb bons ulls la sinceritat que va mostrar el senyor Duran i Lleida. Recordem que va respondre a la pregunta que li va formular Mònica Terribas sobre si tornaria a la docència amb aquest interrogant: "I de què viuré, què menjaré?" Una mica més endavant va reblar el clau: "Els professors ho passen molt malament, no guanyen prou. Per tant, no en tindria prou". No cal que a pilota passada, i després de l'allau de crítiques, busqui l'escut de la ironia. Si ho fa, recordarem el que afirma un gran mestre de la ironia com és George Steiner: en un docent fins i tot la ironia ha de jugar a favor de l'alumne.

Guanyar-s'hi la vida

Tenim una gran satisfacció, perquè l'important no és que el senyor Duran i Lleida rebutgi tornar a la docència, l'important és que la professió docent viurà més tranquil·la sense personatges que es manifesten com ell ho va fer. Així que aquestes declaracions, encara que sembli mentida, són, per a nosaltres, una bona notícia. Ara seria saludable que hi diguessin la seva els col·lectius que ni de lluny arriben a cobrar el que cobra un professor; estaria bé que a aquest col·lectiu s'hi afegissin el dels aturats i el d'altres que veuen amb indignació aquest mirar-se el melic tan típic de molts polítics.

Mentrestant, els professors, encara que no guanyem prou, entrarem a l'aula per ajudar a fer front al món que ens toca viure, amb les seves riqueses i les seves misèries; entrarem a l'aula per defensar que més enllà d'un sou just sempre s'ha de reivindicar la decència, s'exerceixi l'ofici que s'exerceixi. Qui no estigui disposat a assumir aquest rol, val més que passi de llarg. Per això, benvingudes siguin les declaracions d'aquest patriota, que, pel que sembla, l'únic que pretén és menjar calent cada dia.