Les persones que tenen l'hàbit de fumar tenen dificultats per deixar-lo. Una cosa semblant passa quan t'agrada llegir i tens la casa plena de llibres i decideixes donar-ne uns quants. Repasses els prestatges, comences a mirar-te'ls un a un i no et desprens de cap. O gairebé.
Amb els llibres hi estableixes una relació molt personal. Hi ha aquell d'un autor que estimes i que saps que rellegiràs. Hi ha aquell altre d'una escriptora que no pots veure ni en pintura, però de qui justament vols conservar l'obra perquè l'odi és un sentiment tan potent i tan humà com l'amor. Hi ha els que vas llegir amb la parella. O amb les parelles i, esclar, cada pàgina atresora el record de l'amor que has compartit o que encara comparteixes. Hi ha aquell on has subratllat els fragments més interessants o has anotat al marge reflexions que diuen molt de com ets.
Hi ha una mena de llibres que encara són més difícils d'abandonar: els que has llegit quan eres petit o que t'han llegit els teus grans. Si tanques els ulls encara et sembla sentir la veu del pare o de la mare que està al teu costat esperant l'arribada de l'homenet de la son. O hi pots trobar petjades del teu esforç per anar entrant dins la història, quan ja comences a dominar la relació entre aquells dibuixets que en diem lletres i les coses del món que a poc a poc vas coneixent.
Records i sentiments
Hi ha els llibres d'adolescència. Aquests es resisteixen a ser abandonats amb una força gegantina, perquè l'adolescència és l'època d'aprendre que els somnis són somnis i que la realitat és la realitat, però que per resistir la realitat, que imposa les seves grapes, necessites somiar.
T'esforces per seleccionar-ne ni que sigui una dotzena, però tot el teu esforç és inútil. Treus un llibre i el tornes a deixar al mateix lloc i acabes dient-te que la fillada, quan hereti la teva memòria literària, perquè els llibres encara són la memòria del món, ja prendran la decisió per tu.
Ara vivim immersos en el perill que les noves generacions no tinguin aquest problema, perquè cada dia es compren menys llibres. I aquest fet és greu perquè, es digui el que es digui, en la literatura trobem l'experiència humana, les preguntes i les respostes que necessitem saber per viure amb plenitud. Al final decideixes anar a una casa de mobles i comprar algun prestatge més. Sàvia decisió.
