ESTHER ESCOLÁN

La dieta de la canalla

Una alimentació equilibrada i variada i educar la canalla en uns hàbits alimentaris saludables són aspectes clau durant la seva etapa de creixement. Un aprenentatge que els acompanyarà tota la vida 

L’alimentació juga un paper molt important durant l’etapa de creixement de les criatures. És per això que durant la infància és especialment necessari seguir una alimentació equilibrada i variada que aporti l’energia i els nutrients que l’organisme dels més petits necessita durant el dia a dia. “Aquesta dieta -apunta la responsable de salut i hàbits alimentaris de la Fundació Alícia, Elena Roura- ha d’estar repartida en cinc àpats diaris per evitar llargues estones en dejú o fer després àpats massa abundants”. Aquests cinc àpats són l’esmorzar d’abans de sortir de casa, imprescindible; el de mig matí, que complementa l’esmorzar i ajuda a arribar a l’hora de dinar; el dinar, el berenar i el sopar, i han de seguir un horari regular sempre que sigui possible.

La Carmen Vicente explica que s’alia amb els seus pares i els seus sogres per aconseguir aquest equilibri en la dieta de la Sabina, la seva filla, de tres anys. “El fet que entre setmana mengi a casa dels avis ens obre un ventall de possibilitats amb el menjar, ja que ells prioritzen les llegums i el caldo per sobre de la carn i el peix”, explica la Carmen. A la nit, la família Jiménez-Vicente sopa peix i verdura preferentment, “i la pizza, la pasta i els entrepans estan reservats per al cap de setmana”.

Frescos i de temporada

En línies generals, els especialistes recomanen fomentar els productes de temporada, ja que cada aliment té un moment idoni per ser consumit, i prioritzar -com subratlla Roura- el consum d’aliments poc processats, “que ens permetran gaudir de productes de qualitat i saber exactament quins ingredients tenim als plats que preparem”.

Els productes frescos són una constant en la dieta de la Sabina, com explica la seva mare: “A casa sempre consumin productes frescos com peix, carn, verdura i fruita de temporada, que, a més, comprem al mercat”. La petita els ho posa “realment fàcil, perquè li agrada molt la fruita, especialment la síndria, el meló, el raïm i el plàtan”, afirma la seva mare.

Així mateix, per apreciar els gustos, olors i textures dels aliments, és interessant variar les tècniques culinàries i preparar des de sopes i cremes fins a fregits i arrebossats, passant pels bullits, els guisats i els aliments fets al forn, a la papillota, a la planxa o crus. També és important modificar les presentacions dels plats per tal de fer-los més atractius per als més petits. Al capdavall, és en la varietat on hi ha el gust!

“Això no m’agrada!”

Però no tot són flors i violes, ja que hi ha més aliments dels que ens pensem que poden no agradar als més petits. Parlem, sobretot, de les verdures i els llegums: són imprescindibles perquè aporten fibra, vitamines i minerals essencials les primeres, i hidrats de carboni, proteïna, fibra, ferro, calci, magnesi, zinc i sodi els segons. El peix, que també provoca alguna ganyota entre els més petits, ens aporta els àcids grassos essencials omega 3, que tenen efectes cardiosaludables i antiinflamatoris, proteïna de bona qualitat i minerals com seleni, iode, calci i vitamina D.

A l’hora d’introduir aquesta mena d’aliments, les dietistes de l’Hospital Sant Joan de Déu Natalia Egea, Marina Masferrer i Lola García recomanen variar la manera de presentació. “Podem utilitzar espècies per decorar els plats o jugar amb els colors dels aliments i posar-hi imaginació per fer-los atractius, sobretot per als més petits”, apunten. Alguns exemples? Presentar el peix en forma de broqueta juntament amb trossos de verdura; fer una cara d’un nen amb la mongeta verda i la patata; posar en una pizza rodanxes de tomàquet o albergínia; barrejar els espinacs en un puré de patata i pastanaga o dins d’una truita o croquetes, etc. “També sol funcionar utilitzar algun altre aliment que sabem que agrada més als nens per donar-hi més gust, com fer cigrons o pèsols saltejats amb trossos de bacó i arròs, espinacs a la catalana, hamburguesa de peix, etc.”, expliquen l’equip de dietistes de Sant Joan de Déu.

Per acabar, explicar a les criatures quin és l’origen dels aliments, deixar que ens acompanyin quan cal anar a comprar o que aportin la seva opinió en la planificació dels menús familiars, que experimentin i s’embrutin a la cuina -sempre sota la supervisió dels adults- són, entre d’altres, petits hàbits que possiblement faran que la canalla gaudeixi més dels aliments i s’atreveixi a tastar-ne de nous.

Pares i mares, el mirall

“La falta de temps i les nombroses obligacions del dia a dia fan que els pares i les mares no tinguin temps de cuinar i preparin menjar ràpid o receptes senzilles, o comprin productes d’escàs valor nutricional o elaborats i prefabricats, que donen lloc a una alimentació desequilibrada”, denuncien l’equip de dietistes de Sant Joan de Déu.

Un altre error és fer que primer sopin els nens i després els adults, o elaborar plats completament diferents per a cada persona. “Cal recordar que els nens tendeixen a imitar el comportament dels pares, familiars o educadors i que, per tant, aquests són els que eduquen els hàbits alimentaris dels nens i nenes”, afirmen Egea, Masferrer i García, que subratllen que els infants han de veure que mengen el mateix que els adults. D’aquesta manera aniran copiant i aprenent quins són els hàbits alimentaris més saludables”.

La Carmen Vicente explica: “Durant els sopars a la Sabina la tractem a taula com una personeta gran i sempre sopa amb nosaltres, a la mateixa hora i menjant els mateixos plats, després d’ajudar-nos a parar taula”. La família aprofita aquesta estona en comú per parlar de coses que els hagin passat durant el dia.

L’acte de menjar és un procés i una conducta que s’aprèn al llarg de la vida i és considerat com un acte social, per això cal intentar fer el màxim d’àpats en família, de manera distesa i sense distraccions com la televisió. “I tot això sense oblidar-nos d’una cosa molt important: moure’ns i fer activitat física, encara que sigui caminar mitja hora diària, pujar i baixar escales o aprofitar el cap de setmana per sortir en bicicleta o altres activitats”, conclou la responsable de salut i hàbits alimentaris de la Fundació Alícia, Elena Roura.