Un decàleg per al part

"Sabem morir, però no sabem néixer", diu la Glòria Vives, mare de dues criatures, que s'ha unit a un grup de dones i professionals per compartir experiències sobre el part i, afegeix, per establir el que consideren "els 10 punts bàsics per aconseguir un acompanyament respectuós en el moment del part". Tot plegat és a la web www.acompanyam.org , feta entre totes i pensada perquè tothom se la faci seva.

M'hi trobo a la plaça Catalunya de Barcelona. I enmig de l'enrenou, tres mares i una professional de l'acompanyament al part fan unes reflexions que ens fan volar molt lluny, fins al moment en què la mare entra a l'hospital perquè està de part. La Glòria Vives torna a la idea que ha pronunciat de manera segura: "Sabem morir però no sabem néixer". I l'argumenta.

Quan algú està en els últims moments de la vida, si és a l'hospital, hi ha un respecte total per aquella persona i per la família. La porta de l'habitació està tancada. "A ningú no se li acut transgredir aquella intimitat". En canvi, quan la dona està de part, les portes queden obertes. Hi acostuma a entrar ara l'un, ara l'altre. Fins i tot els alumnes en pràctiques hi entren per veure l'evolució del part. "Esclar, estem parlant en genèric, però curiosament les mares que ens hem reunit en el projecte de la web www.acompanyam.org ens hem trobat exactament amb aquestes mateixes situacions".

Hi ha altres sensacions que no han fet sentir còmodes les mares. "Ens han de tractar com a persones adultes, no com a nenes petites histèriques", diu la Mireia Bosch, mare també de dues criatures. "A més, han d'acceptar el temps i l'evolució de cada dona, perquè el part és una incertesa i no poden dir-nos quan s'ha d'acabar exactament".

"Si no haguéssim fet un curs de preparació al part a la Cooperativa de Salut COS (www.cos.coop) amb la Maria Ortí i amb la Sara Banal, no hauríem pensat que teníem el dret de decidir i de demanar com volíem que fos el nostre part", comenten tant la Glòria com també la Mireia.

Per això, volen donar-ho a conèixer a totes les dones. Si no, el que acaba passant és que a l'hospital, entre que estan col·locades en una posició humiliant, només bona per als ginecòlegs però no per al part, i que estan despullades, acaben tolerant tot el que els diuen i veuen fer.

El paper de la parella

La parella també és una part activa d'aquest respecte i acompanyament al part. "Sovint la parella és la que sap quins són els desitjos de la mare, però no l'escolten quan els manifesta ni tampoc la tracten com a part activa, perquè sovint ni la miren a la cara quan estan fent les explicacions sobre el part o sobre el mateix embaràs".

Tot plegat, resumeix la Sara, és perquè culturalment hi ha unes pràctiques incrustades de menystenir la dona. "Jo, com a especialista en salut, puc dir que sanitàriament també hi ha una tendència a menystenir la dona, i per això la mateixa dona no s'ho qüestiona, perquè ho veu com a habitual i tradicional".

Fins que les dones, després del part, no es troben amb altres dones que han viscut el mateix, potser no s'adonen que no han estat prou respectades. "Tampoc no ho havien arribat a verbalitzar amb ningú", diuen. "És a dir, que hem avançat molt en l'àmbit de la salut, però encara estem en l'edat de pedra a l'hora de tractar la dona en aquest aspecte", subscriu la Sara.

Proposta universal

La Maria creu que s'ha arribat a aquesta situació perquè el part s'ha entès com una patologia. "Per als professionals és complicat fer una separació entre atendre la dona de part i el fet d'acompanyar-la, que és el que necessita realment". També hi influeix el fet de ser en un hospital, en un quiròfan... Tot plegat es regeix per un protocol molt mèdic, i dins d'aquest protocol els professionals obliden que la partera és una dona sana. "És un aspecte que no tenen present", diu la Maria.

Les precursores del decàleg del part, que pretén ser universal perquè a tot el món les mares se'l facin seu, no estan a favor de cap tipus de part en concret. Dit amb unes altres paraules, no es decanten per defensar el part natural o la cesària. Van més enllà, perquè l'objectiu és recuperar el respecte que tota dona mereix quan està portant a la vida una criatura.

Per aconseguir difondre el decàleg que han elaborat, amb l'ajut de totes les mares que van assistir a una reunió de crida que va fer la COS, la web és l'eina bàsica. Però mil iniciatives els ronden pel cap per donar-lo a conèixer i que se'n puguin beneficiar el màxim nombre de dones possible. Per exemple, també tenen pensat tirar endavant un documental, més un vídeo que, de fet, ja es pot visualitzar a vimeo.com/ 55539497 . I com que la web està traduïda a diversos idiomes -i esperen que algú s'ofereixi a traduir-la a encara més- www.acompanyam.org ja circula per tot el món. "Tant a Catalunya com al Perú s'ha de defensar el que les mares demanen, el respecte a la dona és universal", expliquen.

De moment, i pas per pas, les impulsores veuen que el decàleg comença a agafar volada. Ja hi ha llevadores de diversos hospitals catalans que els n'han demanat còpies en paper (que han pogut imprimir gràcies a un Verkami per aconseguir fons).

L'objectiu final de tot plegat és que algun dia ningú hagi de necessitar cap decàleg perquè les premisses a favor de les mares ja estaran assumides per la humanitat.