El debat de la violència

No són dies per parlar de violències. Tanmateix, immers en debats i reflexions sobre les violències derivades del malestar i les tensions creades per la radicalitat, pensava en com els nois i noies adolescents viuen, interioritzen i practiquen altres violències més quotidianes. De quina manera aquest nou escenari afecta les seves percepcions sobre què, com i quan destruir i en com modificarem nosaltres les maneres educatives de reaccionar. No pensava escriure sobre com socialitzar políticament els adolescents ni com respondre a les seves reaccions violentes cercant mons més justos. Rumiava sobre què hem de seguir fent amb els adolescents que van de durs per la vida i ara veuen com tot es fa dur al seu voltant.

Canvi de conceptes

La duresa del debat polític s'està carregant, per exemple, conceptes com vandalisme , que fonamentalment tenia a veure amb adolescents i joves avorrits, de famílies sense especials problemes, que optaven per trobar la diversió destruint el mobiliari del parc. Violències que eduquem situant-les en el territori de les "incivilitats" en les societats de disseny. De la mateixa manera, la nova parafernàlia semàntica sobre els grups violents aparca la lectura complexa de les violències grupals. Oblidem els sentits de les confrontacions entre grups, les lluites per l'ocupació de l'espai, d'afirmació ostentosa en l'esfera pública. Resten ocultes les violències fruit de les recerques d'identitat en temps d'incertesa personal i complexitat social.

Però les reaccions altisonants davant les violències mediàtiques d'aquests dies no només tapen les violències quotidianes, es carreguen les reaccions educatives i útils que a poc a poc hem anat construint. Ja ens va passar, per exemple, amb el predomini del discurs sobre el terrorisme, quan cremar un contenidor a Euskadi sempre era kale borroka i qualsevol afirmació o diversió adolescent acabava a l'Audiència Nacional. Tot brètol podia ser heroi. Ara la rauxa dels que prometen encara més presó per als que han sembrat la confusió a la ciutat es carregarà la mediació, la conciliació, el treball en benefici de la comunitat. Mesures pensades per generar responsabilitat, per ajudar-los a descobrir que no viuen sols, que la seva diversió genera danys a un altre, que la seva manera de demostrar que existeixen no pot anul·lar un altre.