La cua de Quiró

De la crisi a l’escola

No sé si estem sortint de la crisi, si estem vivint un parèntesi entre dues crisis o si algú sap exactament on som, però em sembla que sí que estem en condicions de veure com ha afectat la crisi als joves i de treure’n alguna conseqüència de caire educatiu.

La desocupació juvenil és a casa nostra un problema estructural. La nostra taxa d’atur entre els menors de 25 anys dobla la de la UE. Aquest fet limita el creixement de la nostra economia i condiciona negativament les expectatives dels nostres alumnes, que de vegades no veuen clara la relació entre el seu esforç escolar i la seva incorporació a la vida activa.

Tenim un nombre escandalosament alt de ni-ni. La major part estan aturats perquè -segons confessen- no troben feina. Però això no explica per què no dediquen una part del seu temps lliure a millorar la seva formació.

En part, el nostre atur juvenil sembla dependre de factors que no depenen de la crisi, com l’alta taxa d’abandonament escolar, que dobla els valors de la UE. Els experts insisteixen que l’ocupabilitat depèn en gran mesura del nivell formatiu que s’hagi assolit.

També sembla estructural la marcada polarització del mercat de treball, on uns joves abandonen els seus estudis amb escassa qualificació i altres, altament qualificats, estan subocupats. Però cal deixar clar que el percentatge de desocupats és molt més gran entre els poc qualificats.

Un dels elements amb més incidència en l’escassa ocupabilitat dels nostres joves és el seu misèrrim domini d’idiomes estrangers. Mentre que a la resta de la UE cada vegada són més els joves que parlen més d’un idioma estranger, els nostres presenten dificultats greus per expressar-se en un.

Els nostres joves semblen poc motivats per l’autoocupació. Malgrat que la crisi ha destruït moltes feines d’aquest tipus, el seu impacte ha estat més gran entre els joves autoocupats amb menys nivell de formació.

A Espanya, la despesa educativa es va duplicar en el període 2000-2009 i la seva participació en el PIB va passar del 4,35 al 5,03. Aquest notable increment, però, no sembla haver servit per disminuir els efectes de la crisi entre els joves, per la qual cosa hauríem de plantejar-nos una pregunta desagradable: ¿podem deduir que tampoc es va traduir en una millora de la qualitat de l’ensenyament o de les competències dels nostres estudiants?