De quan nosaltres érem criatures

L'aventura era anar a la platja. Mitja dotzena de criatures, els pares, l'àvia i el canari ens encabíem en el Simca 1000, envoltats de neumàtics (en dèiem així, dels flotadors), pilotes ja inflades a pulmó, el para-sol, la taula de pícnic i la nevereta. Les àvies, a la meva infància, no sabien nedar i es defensaven dels cops d'onada amb un enorme neumàtic negre. A la baca hi anaven les colxonetes , que era el nom que rebia el regal més preuat de l'estiu, ja que les de l'any anterior estaven totes punxades.

Endrapàvem quilòmetres amb la banda sonora de "Em marejo" i "Quant faaaalta?" mentre el pare fumava un cigarret rere l'altre, amb la finestra ben oberta perquè, per descomptat, el cotxe no tenia aire condicionat. En arribar a destí, el pare aparcava on podia, sense mirar si era zona verda, blava, groga o vermella. Fregits de calor, corríem desbocats a mar, omplint de sorra totes les tovalloles de les pobres noies que es torraven al sol embetumades amb crema de pastanaga per accentuar el bronzejat.

Quan havíem acabat les piles, la mare treia de la nevereta ensalada russa feta amb maionesa casolana, pollastre arrebossat, truita de patates i entrepans de mortadel·la. En acabat, suplicàvem que ens comprés un Frigodedo.

Dels temps enyorats, només en queda la sorra esquitxada pels nens que corren a tirar-se al mar. Les àvies, totes, saben nedar i fan aquagym . Els nens, gràcies a l'experiència, no passen les nits coberts d'aftersun , perquè a la platja van embetumats amb factor 50. Arriben frescos a la platja, perquè als cotxes només hi portem un parell de nens, ben lligats i amb l'aire condicionat. Aparquem i paguem disciplinadament el tiquet de la zona blava que correspon. Ja no portem neumàtics sinó uns cilindres que s'adapten amb una pinça al creixement del nen i unes taules de surf la mar de divertides. A la nevereta hi portem amanida de pasta al dente i un gaspatxo que ens sembla de tota la vida, també entrepans de pa de motlle, bosses de patates fregides, begudes isotòniques i barretes energètiques de muesli. Això sí, la visita al xiringuito a comprar el gelat de moda no falla.

¿Pateixo nostàlgia gratuïta i mal entesa? No. Només és la constatació que tot ha canviat i, alhora, ha canviat ben poca cosa.