Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Podem creure que tot és qüestió d’hormones?

Aquesta paraula sembla que ha envaït molts dels discursos que es fan a les famílies -i també a les escoles- quan es parla del comportament, especialment si ens referim a la manera de portar-se dels vailets des que són ben petits i a mesura que creixen. S’adopta una actitud resignada davant de certs comportaments i es recorre a justificacions dels tipus “Ja se sap, són les hormones”.

És evident que totes les persones tenim hormones i en tenim a totes les edats. Tenen un protagonisme clar al llarg de la nostra vida, tot i que en sentits ben diferents.

La meva reflexió passa per intentar esbrinar per què es dóna tanta importància a la biologia davant determinades actituds, en lloc d’intentar trobar resposta en altres qüestions com l’educació, l’aprenentatge o el desenvolupament psicològic. Em pregunto per què ens costa tant mirar la canalla en la seva globalitat i incidir en tots els aspectes del seu desenvolupament que influeixen de manera fonamental en la seva manera de respondre.

No tots els nens es porten igual, ni els agraden els mateixos jocs ni responen de la mateixa manera: ni totes les nenes tenen els mateixos interessos i manera de fer ni manera de parlar. Tot i que és cert que tots pateixen la influència de les imatges que es veuen per la televisió, dels jocs que s’hi ofereixen o de la manera com es poden fer servir. Per això, sense entrar en enfocaments que defensen que hi ha formes de reaccionar associades al fet de ser nens o nenes, cal valorar la importància dels missatges que es donen a casa, els models que els transmetem i les activitats que els proposem.

Potser seria un tema massa ampli, però el que és important és que no es deixi d’educar les criatures amb aquesta mirada completa i permetre’ls que actuïn d’una manera que els portarà problemes més que donar-los oportunitats.

Siguin nens o nenes, al marge de les hormones, han d’aprendre a estar-se de manera apropiada segons els llocs, han de poder escollir esports i activitats de lleure segons els seus interessos al marge del seu sexe, participar en tasques domèstiques, fer de cangurs de canalla petita i compartir responsabilitats al marge de les hormones.

Segur que amb aquesta mirada global serà més fàcil que puguin assolir l’equilibri personal, actuar segons diferents maneres de ser i sentir, poder expressar emocions i desitjos i no haver de dissimular o respondre de manera estereotipada, ja que, malgrat que tantes vegades se’n parla, encara avui en dia sembla que hi ha models associats a ser nen o nena.