Alguns consells

I si el vol dura moltes hores?

Si en els trajectes de 3 hores amb cotxe, i de vegades també en els de només mitja hora, pregunten 1.222 vegades "quant falta per arribar-hi", en un vol de llarga durada, de moltes hores, les preguntes poden multiplicar-se infinitament. Per fer-ho més lleuger, l'ideal és procurar agafar els seients del davant de l'avió, perquè si les criatures es cansen d'estar asseguts al seient, poden asseure's a terra. També està bé consultar al pediatre, dies abans d'agafar el vol, si els nens han de prendre alguna cosa (tranquil·litzant) o no. Sempre que l'avió s'enlairi i aterri han de menjar o beure. Els nadons han de mamar o prendre biberó. Quan són més grans poden menjar un caramel (per exemple). Ara bé, tots aquests consells no evitaran que els petits preguntin "quant falta per arribar-hi?"

Paperassa i més

Sempre que es vulgui viatjar a altres països cal preveure els papers que són necessaris per a les criatures. Pot ser un passaport o d'altres. Tot dependrà dels països que es vulguin visitar. Per això va bé posar-se en contacte amb els consolats respectius per preguntar-ho. Per exemple, a Mèxic, si una dona o un home divorciats volen anar sols amb la criatura no poden, perquè necessiten una autorització de la parella.

Tinc gana

Un clàssic dels moments menys oportuns. Per tant, més val anar previnguts. Si els nens estan en l'època de purés o farinetes, val més portar-ne de casa,

perquè el menjar d'infants és molt diferent a cada país. A Irlanda, els potets que es venen són de varietats singulars, com ara de paella o de pizza. És molt difícil trobar-ne de verdures o de fruita.

Kit de viatge

Com que a les criatures els agrada transportar la seva pròpia motxilla, que ho facin amb el seu kit particular i necessari.

Què ha de contenir? El més essencial com ara aigua, tovalloletes, fruits secs, joguines o papers per escriure i dibuixar. Aquests són els imprescindibles. A partir d'aquí, tot dependrà de l'esquena i l'edat de cada un dels petits.

Ai, quin mal!

"Ai, quin mal", diu la criatura. "Ai, que no sé què fer", diuen els pares. Com que la primera frase no la podem evitar amb unes criatures belluguets per definició, el millor és portar una mínima farmaciola a les motxilles de mà. A més, penseu que la llei de Murphy diu que, sempre que te'n vas de viatge, les criatures es posen malaltes. I quan s'hi posen, t'adones que cada país té una manera diferent d'encarar les malalties. A Grècia, hi ha pares que expliquen que els mals de panxa de les criatures els curen amb oli d'oliva. Sigui com sigui, a l'hora de viatjar, la majoria de pares coincideixen a recomanar portar una mínima farmaciola i una assegurança mèdica.

Que ningú no es perdi

N'hi ha que posen a les criatures campanetes lligades al canell, perquè vagin fent sorollets allà on siguin, però una altra opció és col·locar-los dins de la jaqueta una targeta dels pares amb el número de telèfon. Tot s'hi val perquè ningú no es perdi.

Llista d'activitats

El consell més savi és no fer-se llistes de llocs que es volen visitar, perquè, amb criatures, el ritme canvia. Si ens l'hem feta, la llista, ens pot causar frustració pensar que no n'hem visitat ni la meitat. Ara bé, això no vol dir que hàgim de passar-nos tot el dia als gronxadors. S'hi ha d'anar una estona perquè l'experiència d'interactuar amb altres criatures que parlen un altre idioma i que potser juguen a altres jocs serà molt enriquidora. Però cal aprofitar l'oportunitat de ser a un altre país. Com? Fent-hi pactes. El matí es pot dedicar a fer les activitats dels pares; la

tarda a les de les criatures. I, malgrat això, caldrà tenir clara la idea que haurem d'improvisar i ser flexibles. I encara un altre motiu a favor dels pactes amb les criatures: cal que les criatures s'ho passin bé de viatge amb els pares, perquè, si no, de grans, no voldran seguir-los. Així doncs, sigueu pares pactistes i incloeu-hi aficions dels pares i aficions dels fills.

Països 'childfriendly'

Viatjar amb nens és adonar-se de com tracta cada país les criatures. A Àustria, els pares coincideixen a dir que et miren malament si intentes entrar al tren amb la cadireta i la criatura. És com si els molestessis. A Anglaterra no et fan ni cas. En canvi, a Itàlia es desfan pels nens. A l'Iran, com també als països de Sud-amèrica, també tracten molt bé els pares amb criatures. En general, la conclusió és que, quan es viatja amb criatures pel món, aconsegueixes acostar-te més a la gent del país, i, per tant, es coneix abans la seva cultura.