La cua de Quiró

La complexitat de la interdisciplinarietat

La interdisciplinarietat s’ha convertit en un calaix de sastre que recull actituds pedagògiques tan oposades com les que defensen que cal prescindir de les assignatures perquè són una forma caduca d’ordenar el coneixement i les que asseguren que no hi ha interdisciplinarietat sense disciplinarietat. Podem intentar aclarir les diferències:

Els primers diuen que:

(1) els problemes que ens presenta la vida no són específicament matemàtics, lingüístics o mecànics

(2) l’escola ha de prescindir dels continguts disciplinaris perquè l’organització acadèmica del coneixement ha quedat obsoleta

(3) cal apostar per la transdisciplinarietat

(4) l’escola és una preparació utilitària per a la vida

(5) s’ha de rebutjar la imposició de qualsevol currículum acadèmic: les respostes als problemes vitals cal crear-les, construir-les i no copiar-les

(6) no es pot imposar un programa comú a una classe que és heterogènia

(7) la singularitat dels alumnes es veu en processos intel·lectuals i estils d’aprenentatge diferents

(8) no es pot deslligar emoció d’aprenentatge.

Els segons creuen que:

(1) solament a partir dels problemes específics de cada disciplina és possible sobrepassar els límits disciplinars

(2) no hi ha interdisciplinarietat sense un context disciplinari (sense, almenys, dues disciplines de referència que s’interpel·len entre si: economia i matemàtiques, etc.)

(3) per transcendir les disciplines primer cal saber què diuen

(4) no hi ha preparació possible per a la vida si es prescindeix de l’educació teòrica i no hi ha teoria sense jerarquització del saber

(5) no es pot trivialitzar la lògica del coneixement científic perquè, especialment per als nens culturalment desfavorits, no hi ha mètode més eficient que el que segueix aquesta lògica

(6) les similituds entre els homes, també en la manera d’aprendre, són més grans que les seves diferències

(7) cal fomentar la cultura comuna per enfortir la convivència

(8) el coneixement científic ha de ser accessible i intel·ligible per a tothom.

Les diferències entre aquestes dues concepcions s’expliquen per la diversa importància que concedeixen als tres grans factors implicats en l’aprenentatge escolar: la comprensió individual (punt de vista ontològic), la utilitat social (polític) i el rigor científic (epistemològic).