El 'coaching' a debat

Fins fa uns anys no se sabia res del coaching educatiu i, de sobte, aquesta disciplina ocupa pàgines senceres en revistes, cursos i tallers. Els coachs parlen dels beneficis que té per a un desenvolupament ple i eficaç de les persones i del paper en la transformació de la societat. ¿Però realment les eines que proposa són tan diferents de les que utilitzen la psicologia o la pedagogia? Són tan noves? Maria Jesús Comellas, psicòloga, educadora i col·laboradora habitual del Criatures , ens dóna la seva opinió: "Aquests enfocaments tenen més de novetat per la paraula que utilitzen que pel que representen, i el risc que comporten és fer creure als pares que l'educació és més complicada del que realment és. Educar és viure al costat dels nens i transmetre l'experiència adulta". Fernando Bou, psicòleg i pioner en el coaching educatiu, té una visió diferent. Per ell la relació entre psicologia i coaching és indubtable, però existeixen aspectes que els diferencien substancialment: mentre que els psicòlegs analitzen el passat per descobrir el present, els que treballen en coaching se situen en el present per millorar el futur. Mentre que els primers estan enfocats al diagnòstic, els segons a detectar les mancances i llastos que ens impedeixen avançar. I mentre que els uns parlen de problemes a superar, els altres de reptes o objectius a aconseguir.