EVA BACH

A casa nostra som bona gent

A casa nostra som bona gent Zoom

Quan els nens comencen a anar a escola i a conviure amb iguals, apareix un factor que a l'adolescència normalment s'accentua i que convé aprendre a gestionar: la pressió de grup. Els grups desenvolupen una consciència, una inèrcia i una sèrie de peculiaritats pròpies que, en determinats moments i qüestions, pesen més que les consciències i els valors individuals i exerceixen una influència de la qual es fa difícil sostreure's. Sentir que som acceptats i que formem part d'alguna cosa és una necessitat humana essencial i qui més qui menys hem fet coses empesos pel grup que potser no hauríem fet mai per iniciativa pròpia. L'efecte contagi que produeixen els grups ens pot conduir a adoptar opinions, valors, actituds i comportaments diferents dels que ens són propis. Això pot ser un estímul positiu o bé esdevenir un obstacle i fins i tot un perill.

Saber fer front al grup

D'aquí ve que els nostres fills hagin de desenvolupar habilitats per fer front a la pressió de grup, de manera que es deixin traspassar pel que els potencia i els millora com a persones i sàpiguen refusar el que atempta contra la seva essència profunda o representa algun tipus d'amenaça per a si mateixos o per als altres. En els casos que el grup empeny a assetjar, a injuriar o a fer mal a altres persones. L'antídot més potent per no sucumbir-hi és la solidesa que proporciona la família com a primer grup de referència. La meva mare ens deia una frase senzilla i contundent, que pot ser un bon recurs per declinar participar-hi: "A casa nostra som bona gent i la bona gent no fa aquestes coses". O: "A casa meva són bona gent i jo també vull ser-ho, així que passo". L'efecte benefactor de la frase es pot encomanar si un company recorda a l'altre que a casa seva també són bona gent i que ell també n'hauria de passar.