El cas valencià

Mana l'idioma

El debat sobre la conveniència o no de barrejar alumnes de diferents línies una vegada arriben a primària i al llarg de l'ensenyament obligatori no existeix al País Valencià. Bàsicament perquè la majoria de col·legis tenen dos grups per curs en funció de l'idioma, valencià o castellà. Però que no existeixi un debat obert com a Catalunya no significa que determinats sectors de la població, l'educatiu sobretot, no vegin en aquesta iniciativa una oportunitat d'acabar amb les etiquetes "bona" i "dolenta" que s'apliquen a la línia en valencià i en castellà, respectivament, i fer de les aules espais més igualitaris acadèmicament parlant.

Lydia Pajarón, professora de segon cicle de primària al Col·legi d'Educació Infantil i Primària Jaime Balmes, de València, creu, per exemple, que la barreja d'alumnes seria summament positiva en centres educatius com el seu, en què el desnivell acadèmic i social entre les classes de valencià i castellà és més que evident. "Si existissin dues línies del mateix idioma, aquesta barreja em semblaria molt beneficiosa. D'aquesta forma podríem crear aules equilibrades. Perquè ara hi ha molt desfasament, tant en qualitat com en nombre de nens. La gent sap que les classes de valencià funcionen millor, i estan més plenes", comenta Pajarón, que, com els professors dels centres que compten amb una sola línia, es veu obligada a anivellar les classes de forma interna, asseient junts els alumnes que es complementen millor.