La carmanyola com a índex

Quan Earl Silas Tupper va inventar la moderna carmanyola, el tupperware o tàper, de ben segur que no s'imaginava que el seu invent seria motiu d'un debat pedagògic. Els fets ja els coneixem. Els 150 euros que costa de mitjana el menjador escolar són excessius per a un nombre creixent de famílies. Com que moltes d'aquestes famílies no poden atendre els seus fills al migdia, difícilment els podem dir que com que el que els passa no és un problema pedagògic no ens hi sentim al·ludits.

Però la carmanyola és només la part visible d'un iceberg. La part amagada és que hi ha nens que passen gana. I això és, directament, un greu problema pedagògic, perquè ni es pot aprendre a llegir amb l'estómac buit ni a un nen en aquestes condicions se li poden demanar gaires esforços de concentració.

Al Regne Unit s'estan estenent els anomenats breakfast clubs ,que són respostes solidàries, amb el suport de diferents institucions filantròpiques, a una realitat de misèria que, al començament del segle XXI, pensaven que havien deixat enrere. Amb l'ajut dels breakfast clubs , algunes escoles de les zones més deprimides han decidit començar la jornada escolar amb un esmorzar a classe per poder garantir un nodriment adient per a totes les criatures.

Hi ha dues necessitats infantils que són les condicions de possibilitat de qualsevol acció escolar: una bona alimentació i un bon descans nocturn. Són els fonaments que l'erosió de la crisi ha deixat exposats a la intempèrie. I em temo que no els protegim bombardejant els polítics amb tàpers. Penso en la mare que n'hi va tirar un a Esperanza Aguirre.