La cua de Quiró

El canvi en les relacions família-escola

Al llarg de la història de la pedagogia ha sigut clarament perceptible la reticència de l’escola cap a la família o, si es vol, una certa sensació de superioritat moral per part de l’escola. Si Plató, a la República, posa sota la supervisió de l’Estat tot el procés educatiu, ho fa amb un sentiment filantròpic. Vol protegir els nens de tota influència que pugui interferir en el seu projecte utòpic. Recordem que el pare de la pedagogia moderna, Rousseau, considerava que aquest diàleg era “la més gran obra mestra de pedagogia de tots els temps”.

Els conflictes educatius a la Catalunya posterior al juliol del 1936 són expressió de les diverses maneres d’interpretar el paper de l’escola com a palanca del canvi social. Tant els anarquistes partidaris de l’escola racionalista, com els partidaris d’una escola centrada en el desenvolupament del sentiment (Puig Elias) i, per descomptat, el PSUC amb la seva “escola de pioners”, veien l’escola en una posició social més avançada que la família. Eduardo Zamacois s’erigia en un Pigmalió anarquista quan escrivia el 1938: “El més beneficiós per a la societat seria que el govern confisqués els nens nounats i no els tornés als pares fins passats 15 anys”.

Educar a casa

Avui, en una societat que fa del pluralisme un valor suprem, ens trobem un fet nou: la creixent reticència de la família cap a l’escola, com evidencia, per exemple, el creixement de l’educació a casa, practicada per més de 2.000 famílies a l’Estat. Recentment ha rebut el reconeixement d’una sentència favorable del jutjat penal 1 d’Ourense, que ha emparat uns pares que eduquen els fills a casa amb el suport “en línia” d’una acadèmia de Califòrnia. “Una cosa és el dret a l’educació i una altra l’escolarització obligatòria dels nens d’entre 6 i 16 anys”, diu la sentència.

Els partidaris de l’educació a la llar ens fan una pregunta que no té una resposta fàcil: si no deixem que el govern es fiqui en les nostres conviccions filosòfiques, polítiques, religioses o morals, ni que ens digui com hem de viure, estimar o morir, ¿per què li hem de cedir l’educació dels fills? Sovint recullen les crítiques a l’escola que surten de la mateixa pedagogia moderna: que és tradicional, uniformadora, transmissora, competitiva, memorística, etc. I en treuen la conclusió que consideren més coherent.