Sempre ha passat, des de la nit dels temps, que les generacions joves han après moltes coses que les persones adultes no sabien. Sense anar massa enllà, ja en els nostres dies, i especialment des de la invenció de l’electricitat, s’han canviat les maneres de conrear, s’han modificat moltes de les pràctiques mèdiques i les formes de tenir cura de la salut i, sense menystenir el coneixement de les persones grans, el jovent ha obert noves perspectives i s’han aportat molts coneixements nous a la societat. Si ens fixem en el camp de l’educació, el fet que s’hagi après a llegir de manera gairebé universal ha afavorit que al llarg del segle XX les criatures fossin agents de canvi de la família, aportant moltes informacions i coneixements als pares i mares que no tenien aquest aprenentatge. I, de fet, encara passa en col·lectius que no han pogut tenir accés a l’educació.
I, doncs, ¿per què, actualment, ens meravella tant que la canalla sàpiga coses que les persones adultes no saben? Sembla que a nosaltres no ens pugui passar, especialment a la generació que ha tingut més formació i que sembla que havia de ser la protagonista del present i del futur. ¿Es veu com un descrèdit o amb orgull i com una forma de progrés i de millora?
¿Per què valorem tant la tecnologia, especialment els jocs i l’ús dels dispositius, quan, de fet, impliquen rutines? Potser és que ens atabalen perquè evolucionen tan ràpid i no les fem servir tan sovint com la canalla. Ells tenen la mirada més neta i no pateixen pels costos, perquè s’espatllin ni per altres qüestions de fons.
Potser a alguns aquesta realitat els toca l’amor propi perquè, en el fons, són tan fràgils que no suporten veure l’evolució i no saben viure amb orgull com la canalla i el jovent va obrint nous camins i ens pot donar més d’un cop de mà. De fet, si els demanéssim més sovint ajuda afavoriríem el coneixement mutu, la seva valoració i la comunicació i complicitats entre tots plegats.
Si ens aturem una mica recordarem la cara de satisfacció dels nostres pares i avis quan veien tot el que sabíem fer. Hem d’aprendre a reconèixer tot el que aprèn la canalla i a gaudir de la seva satisfacció quan ens expliquen com ho fan i com poden resoldre alguns dels trencacolls que podem tenir. Una oportunitat per aprendre plegats i estar al dia.
