Per a la canalla, ‘mens sana in corpore sano’!

Practicar activitat física és essencial per a qualsevol persona i no hi ha excuses que valguin: caminar, pujar escales, sortir a córrer, nedar. En els infants, moure’s i tenir una vida activa en les diferents etapes del desenvolupament és determinant, tant físicament com emocionalment, perquè ajuda a adquirir hàbits saludables que serviran de patró al llarg de tota la vida.

Els nens que practiquen esport tenen més bona salut i benestar, són més forts -també mentalment- són més sociables i pateixen menys trastorns mentals com la depressió i l’ansietat. A més, l’activitat física té una relació directa amb la millora del rendiment cognitiu. Així es desprèn de l’informe L’activitat física millora l’aprenentatge i el rendiment escolar que el doctor Franchek Drobnic, que és cap del departament d’Investigació de l’Esport del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, va coordinar en col·laboració amb l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Al CAR s’hi formen els esportistes d’elit en modalitats esportives com l’atletisme, l’automobilisme, el bàsquet, l’esgrima, l’esquí alpí, la gimnàstica, el motociclisme, la natació, el tenis i la vela, entre d’altres. Els esportistes més joves que hi ha actualment tenen dotze anys, però quan parlem de l’activitat física en nens no ens referim, necessàriament, a la construcció d’esportistes d’elit.

Tothom pot trobar l’exercici físic adequat a les característiques físiques, a les pròpies habilitats i als gustos. Però que l’esport és bo no està en qüestió. No fa gaires dies, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) declarava que nens i adolescents haurien de practicar activitat física de moderada a vigorosa almenys una hora diària durant cinc dies a la setmana, mentre que les activitats sedentàries no educatives -és a dir, mirar la tele o jeure al sofà- no haurien d’excedir les dues hores diàries. Activitat i exercici físic ajuden a mantenir la salut però, sobretot, desenvolupats durant la infància poden ajudar a prevenir patologies en l’edat adulta, com el sobrepès i l’obesitat.

Fora mals d’esquena!

Una de les primeres conseqüències en edat primerenca d’una vida massa sedentària és l’aparició del mal d’esquena, que moltes vegades es manifesta a causa de males postures a l’hora de seure davant la pantalla de l’ordinador. L’OMC (Organització Mèdica Col·legial) afirma que abans de fer els quinze anys, més de la meitat dels nois i prop d’un 70% de les noies hauran tingut mals d’esquena, amb el risc que perpetuïn aquesta mena de dolors de manera crònica en edat adulta.

Contra el mal d’esquena, l’exercici físic també és el remei més efectiu perquè exercitar la musculatura potent de l’esquena protegeix la resta d’estructures de la columna vertebral i en redueix la càrrega.

Tanmateix, en tots els esports convé acompanyar la pràctica amb estiraments i exercicis d’escalfament pautats pels entrenadors o preparadors físics. No en va, qualsevol esportista sap que, sense estiraments, els mals d’esquena poden aparèixer en qualsevol moment.

Una escola de ioga

Yogui Kids és una escola de ioga per a nens que utilitza la imaginació per crear postures de ioga en moviment i estiraments bàsics per fomentar l’elasticitat, la flexibilitat, la coordinació, la respiració, per poder concentrar-se, relaxar-se i deixar anar l’energia. Mamen Duch, actriu, professora de teatre i fundadora de la companyia T de Teatre, és l’ànima d’aquest centre al bell mig de Montjuïc, que ofereix a nens a partir de tres anys i fins a adolescents aprendre a fer ioga “a través del joc”. Amb imatges i simulació, es treballen els moviments que ajuden a adquirir “bons hàbits posturals”.

Cal tenir en compte que “encara que es facin activitats físiques per a nens, no es pot oblidar l’escalfament previ i els estiraments per destensar els músculs després”, diu la Mamen. “Es passa per alt pensant que ells són de goma, que ho aguanten tot, que tenen molta energia... Però també tenen un cos molt tendre que està creixent, i que s’ha de cuidar i respectar”. Per això la frase que més sovint repeteix als seus alumnes és “escolta el teu cos, no et forcis mai i fes només fins que et sentis còmode, de mica en mica, relaxant, respirant, canviant de postura, suaument, ja s’avançarà”. Sembla un bon consell per a petits i grans.

Petits o adolescents, tant si són moguts i volen aprendre a “relaxar ment i cos” com si són més tranquils i potser “no els agrada tant un exercici molt aeròbic”, a Yogui Kids hi ha espai per a tots. Durant les sessions, “fan exercici sense adonar-se’n perquè estan jugant, però alhora guanyen la resta de beneficis del ioga: la concentració, l’enfortiment muscular, la relaxació”. La Mamen Duch explica que entre els seus petits alumnes també hi ha els que compaginen la pràctica d’un esport més competitiu, com el bàsquet o el futbol, amb el ioga “com una activitat complementària per guanyar flexibilitat o força”. Per als més petits -assegura- el ioga serveix per experimentar i conèixer el propi cos.

L’osteopatia, a escena

L’osteopatia és la ciència terapèutica que es basa en el coneixement precís de l’anatomia i la fisiologia del cos humà. L’osteopatia identifica les disfuncions o alteracions òssies i musculars que provoquen un desequilibri en la salut. Aquesta medicina natural es basa en el concepte d’unitat i interrelació entre tots els sistemes del cos, de manera que els trastorns d’un sistema poden afectar el funcionament dels altres. Molts adults aprofiten les tècniques osteopàtiques per solucionar dolors lumbars. Però, com sempre, més val prevenir que curar, i moltes de les tècniques de l’osteopatia serveixen, precisament, per evitar que aquests dolors apareguin, també, lògicament, en els infants.

David Ponce és autor del llibre El dolor de espalda y las emociones i dirigeix la Clínica Osteopàtica, a Barcelona, on practica també l’osteopatia pediàtrica. Per Ponce, autor també del llibre Más amor y menos ibuprofeno, “el tractament osteopàtic ens serveix tant com a tractament preventiu com per abordar patologies instaurades”, com el mal d’esquena que pugui tenir un nen tant si és per falta d’exercici físic o com a conseqüència d’un sobreesforç esportiu.

Una alerta

Ponce adverteix que “els esports de competició d’elit comporten sovint alteracions en la columna vertebral”, especialment, modalitats com la “gimnàstica rítmica o esportiva, perquè porten la columna vertebral a extrems de moviment i flexibilitat durant l’edat de creixement; tot i que sempre és molt pitjor la mala postura que pot presentar-se si estem hores davant l’ordinador o tirats al sofà”.

Per Ponce, la clau passa per “la preparació prèvia a la pràctica: estiraments i adaptació dels entrenaments a la constitució de cada nen”. Defensa la necessitat de sentir-se bé per fora i per dins, tenint cura de cos i ment. En aquest camí, Ponce sempre recomana fer 30 minuts d’exercici cada dia (potser una mica més en la canalla), ja que ajuda a relaxar la ment i a eliminar toxines. Una activitat que ha d’anar acompanyada, evidentment, d’una dieta equilibrada -també la canalla- que inclogui la quantitat necessària de fruita i verdura. Tots, grans i petits, ens hem de moure per tenir una vida més sana i feliç.e