TRINITAT GILBERT

El camí cap a la felicitat

L’escola és una oportunitat i un dret per als infants, que en molts llocs del món són feliços pel sol fet d’anar-hi. Aquesta és la conclusió principal a què han arribat alumnes de moltes escoles catalanes que aquests dies han tingut l’oportunitat de veure el documental ‘Camí a l’escola’ i debatre’l després. Una pel·lícula que els ha permès aprendre des de geografia fins als valors bàsics de la vida: l’esforç i la felicitat 

El camí cap a lafelicitat / FOTO: ABORDAR CASA DE PELÍCULAS Zoom

El Jan Castillo (5è de primària) i l’Arnau Oliveres (6è) encara se sorprenen que hi hagi criatures al món que triguin quatre hores a arribar a l’escola. “Nosaltres ens queixem perquè tenim massa deures i l’escola la tenim a tocar de casa”, comenten alhora. Són alumnes de l’Escola Thau de Barcelona, que van anar al cinema amb els tutors i amb tots els companys de 4t, 5è i 6è a veure el documental Camí a l’escola. Aquest mes de març el documental ja serà un llibre, escrit per Marie-Claire Javoy (guionista del documental), i traduït al català per Bel Olid (editorial Alrevés). I a França en preparen una sèrie de televisió.

“N’hem d’aprendre, dels quatre protagonistes del documental, perquè els vam veure molt feliços malgrat les dificultats que tenien per arribar a l’escola -continuen explicant els alumnes-. Tots tenien un somriure dibuixat a la cara”. No ho obliden, perquè és el que més els va impactar. Però també assenyalen altres situacions que els van sorprendre, com els germans africans que recorrien 15 km en dues hores i tenien un camí ple de perills perquè passaven per la sabana; o els tres germans indis, amb 4 km i una hora de camí, però empenyent la cadira de rodes d’un d’ells, que no pot caminar.

Ho van explicant mentre no paren de ressaltar que tots els protagonistes del documental estaven contents d’anar a l’escola. “¿Com pot ser que a nosaltres ens faci mandra anar-hi perquè pensem que és avorrit o que tindrem molts deures?”, es pregunta l’Arnau. I ell mateix ofereix la resposta: “Ens hem de mirar l’escola d’una altra manera, i crec que la bona és la que els protagonistes ens transmetien: anar a l’escola és important perquè ens farà progressar”.

Eina educativa

Mentrestant, Marc Planes, tutor de 5è, i Cristina Sartorio, de 4t, que han escoltat les frases dels alumnes, expliquen que l’estrena del documental els va suposar una bona eina per treballar a classe moltes matèries, incloent-hi les estrictament acadèmiques. “Ha sigut una excusa ideal per recordar els continents del món, perquè vam situar els protagonistes als llocs on vivien, i per explicar flora, fauna, climes i les realitats quotidianes dels països”, diu la Cristina. Encara hi va haver una mirada més, que és que el documental va fer entendre als alumnes per què el dret a anar a l’escola és tan important per als nens, i aquest fet el van situar dins de la Convenció sobre els Drets dels Infants. “El documental també els ha fet créixer com a persones, perquè a les classes tots coincidien que els nens del documental corrien milers de riscos en la seva rutina escolar però alhora eren molt responsables”, continua Sartorio. El comentari, esclar, el feien perquè ho comparaven amb la seva vida.

Per la seva banda, Marc Planes comenta l’explosió d’idees i de contrastos que van suposar les classes posteriors a l’emissió del documental. “Ningú no s’havia quedat indiferent, perquè tots comparaven les seves vides amb les dels quatre protagonistes, i a partir d’aquí vam anar parlant d’un concepte clau, l’esforç”. L’esforç que fan moltes criatures del món per anar a l’escola encara que no la tinguin a prop, perquè saben que és l’única via de progressar. “Per als infants del documental l’escola no és una càrrega sinó una oportunitat, i per això a cap d’ells els suposava un esforç el camí”.

Cultura de l’esforç

En conseqüència, la conversa va derivar cap a una pregunta: “Què podem fer nosaltres perquè l’escola no ens suposi un esforç?” És la pregunta que es van formular els alumnes, i que entre ells es responien a classe, perquè en tenien les claus després d’haver mirat el documental: “Ser conscients que així podrem fer coses boniques l’endemà”.

El segon concepte clau: el suport i l’estima entre germans, que el documental reflecteix molt bé amb els tres germans indis o amb els dos germans de la Patagònia. Si mai algú vol preguntar-se què és estimar un germà, el record dels germans indis segur que en serà la resposta. Els que empenyien la cadireta no se’n lamentaven, i resolien les dificultats que els sorgien (punxades de rodes) sense queixes. Sense queixes i amb alegria.

Camí a l’escola fa entendre a les criatures què és la felicitat, però en el sentit més espiritual possible. “Els alumnes van arribar a dir que s’havien adonat que ser feliços no volia dir tenir més o menys coses, perquè eren conscients que com més en tenien o com més en desitjaven, més infeliços eren”, diu el Marc, que subratlla que és una de les idees més importants que es deriven del documental. “El debat sobre la felicitat va ser molt dens i fructífer, perquè ells mateixos arribaven a conclusions que els serviran per sempre”. Per exemple: “Tenir coses ens facilita la vida, però no ens dóna la felicitat; ells eren feliços i no tenien tot el que nosaltres tenim”. Eren feliços perquè estaven contents de poder anar a l’escola amb els seus companys, de jugar-hi, perquè saben que l’escola és una oportunitat. La millor.