M. JESÚS COMELLAS

I si busquem tresors?

Una de les activitats que tenen més èxit entre les criatures és la de descobrir. El món és gran, tot és nou i la imaginació fa quasi miracles donant sentit als objectes més insignificants o més vulgars segons la mirada adulta. El sentit pràctic i tenir els peus ancorats a la realitat fa que massa sovint veiem aquesta mirada infantil gairebé com una pèrdua de temps. I se'n veuen més els inconvenients que no pas les interpretacions infantils. Però aquesta descoberta de tresors es dóna a tot arreu, sobretot si l'atenció se centra en objectes petits, en racons de la muntanya, de la platja, del parc proper a casa, del mercat o en qualsevol altre lloc.

Què té de tresor la xapa d'una ampolla de refresc? ¿O una pedra, una petxina, una flor, l'etiqueta d'un producte o el sobre del sucre del cafè que té un dibuix? És la mirada infantil la que li dóna sentit d'excepcional. Per això buscar tresors és una de les activitats que val la pena estimular no només perquè dóna feina a les criatures sinó perquè afavoreix que puguin observar, fer col·leccions i entretenir-se amb objectes que es consideren de rebuig.

Són situacions que normalment passen desapercebudes, malgrat que quan es comenten tenen ressò entre les àvies i els avis, que tenien menys oportunitats o joguines, i també entre els mateixos pares i mares, que, durant la seva infantesa, van fer moltes d'aquestes descobertes. El que potser és més difícil de veure és la relació que té aquesta activitat tan senzilla i quotidiana amb les actituds que sovint critiquem quan les criatures no valoren el que tenen, quan tot ho llencen i quan estan tan pendents de tenir coses noves i de demanar tot el que se'ls ofereix per la televisió o a les botigues.

Però és evident que una cosa porta a l'altra. Per poder valorar cal mirar, descobrir i afegir aquesta màgia infantil de donar sentit a les coses petites. Deixem-los omplir la capsa de sabates de les "coses màgiques" que la criatura ha anat trobant pel món i deixem-los que creguin que són pedres de l'època dels dinosaures o altres meravelles vingudes de qui sap on. Ja hi haurà temps per tocar de peus a terra, per ser més realistes i per treure valor a algunes coses que, realment, no en tenen. No es pot mirar, ja des de la infància, la realitat amb sentit crític i de manera objectiva.