Flors de Bach
EVA BACH

Ets “una bona companyia”?

“El meu fill té uns amics que no m’agraden gens”, em deia una mare en un taller que vaig fer sobre adolescència. Em comentava que quan arriba a casa se’ls troba a tots escarxofats al sofà i que ni tan sols s’aixequen a saludar. Que estiguin escarxofats al sofà no em sembla preocupant, sempre que no hi estiguin tothora. Sé molt bé que resulta poc grata la imatge d’una colla de joves en estat semivegetatiu quan arribem a casa, després d’una jornada laboral fora, i nosaltres el sofà no el podem ni albirar perquè la jornada segueix un cop travessada la porta. Però hauríem de procurar no descarregar el cansament o el mal humor sobre ells, simplement per estar fent el que nosaltres no podem fer. Si a més a més fan com si no arribés ningú i no col·laboren en les tasques domèstiques, d’això sí que convé parlar-ne amb ells i fer-los saber què necessitem i què volem. Però de bones maneres: assertivament i no agressivament.

Pressió i personalitat

Insisteixo, no obstant, que aquests dos factors són de pa sucat amb oli al costat d’altres temors i prevencions que algunes amistats dels adolescents desvetllen en els pares. No negaré que la pressió de grup té molta força en aquesta etapa i pot acabar arrossegant-los pel que considerem mals camins. Però em sorprenen molt algunes coses.

La primera, que culpem els amics dels nostres fills de coses de les quals poden ser els desencadenants, però ben poques vegades en són els causants. La segona, que la majoria de pares temin que els seus fills s’ajuntin amb males companyies i no es plantegin mai la possibilitat que els seus fills puguin ser una mala companyia per als altres. I la tercera, que en comptes de maldir dels amics que no ens agraden, no ens preguntem i no preguntem als nostres fills què hi troben, en aquests amics, què els aporten de positiu. A banda de recomanar-los que s’ajuntin amb bona gent, preguntem-los també si ells són una bona companyia per als altres. I mirem d’esbrinar si en aquests amics que no ens agraden hi troben coses que no els sabem donar a casa i que potser els fan molta falta a ells i a nosaltres.