Les vacances, un estat mental Tenim tres fills, d'un, tres i cinc anys; per tant, aquest any el destí de les vacances no serà ni un lloc exòtic ni llunyà. No estarem massa estona en cap mitja de transport. La qual cosa no significa que no fem vacances. Les vacances són un estat mental. Una disposició psíquica. Una actitud. Un estat d'ànim. Una voluntat de voler gaudir i fer gaudir. Unes ganes de relaxar-se, riure i prendre's la vida d'una altra manera. Una oportunitat per replantejar-se l'estil de vida i altres qüestions crucials en la nostra existència. L'infinit i l'ocasió de submergir-s'hi és ara i aquí. M'explico, l'altre dia estava atabalada perquè no trobem un destí idoni per a les nostres vacances, aleshores vaig mirar profundament els ulls de la meva filla que estava asseguda a terra traginant no sé quines joguines, i us asseguro que em vaig relaxar de sobte, vaig captar l'infinit, la felicitat, l'alegria de viure en els seus ulls i vaig pronunciar en veu alta " Això són vacances!" Poder palpar la bellesa més intensa, l'amor més autèntic, la felicitat en estat pur és el millor regal que ens podem fer. Hi ha vacances quegeneren estrès Fa temps vam decidir que les vacances serien per relaxar-nos. Per fer una aturada. Una pausa. Un stop. Per re-aprendre a riure, respirar, jugar, donar temps, passejar, trobar-nos amb la família i amics, cuidar-nos i mimar-nos. Un any vam pagar la innocentada d'anar de vacances amb amics. Aquestes ens van esgotar més que la rutina diària durant el curs. Ens van desgastar. Pel matí ens llevàvem d'hora per anar a visitar els màxims llocs d'interès turístic possible. Caminar o conduir hores i hores per buscar el millor restaurant recòndit que havia recomanat no sé quina guia. Sense pausa visitar museus, llocs històrics i exposicions. Sopar, beure, fumar... una autèntica ruïna per la salut. Des d'aleshores el nostre concepte de vacances ha canviat radicalment. Ja no correm. Que si correm les vacances passen més ràpid i no ens n'hem ni adonat i no les hem degustat. Senzillament ens dediquem a ajustar el rellotge amb el nostre ritme biològic. A fer el que ens demana el nostre cos sense més obligacions: descansar, parlar, ballar, passejar, fer exercici, cuinar, dedicar-nos a les nostres aficions, llegir, cantar, fer bromes, rebolcar-nos al llit tots cinc i remullar-nos molt! Respectar les necessitats de cada membre de la família Sovint planegem les vacances segons l'interès dels adults (qui paga mana).Aleshores acabemarrossegant a remolc les criatures infringint les normes bàsiques de cura dels infants. D'acord que hem de ser elàstics i de tant en tant saltar-nos les rutines. Tanmateix, les vacances són un temps apropiat perquè els nens i nenes adquireixin bons hàbits i afiancin els que ja tenen en companyia dels pares: menjar saludablement i amb educació, dormir les hores necessàries, fer l'exercici adequat, relacionar-nos amb els altres, etc. Està bé anar un dia a sopar amb els amics i anar a dormir més tard. Però d'aquí a que els infants hagin de seguir el ritme frenètic que alguns adults s'imposen per "gaudir les vacances" n'hi ha un bon tros. Veig a nens i nenes traient la llengua esgotats en rutes turístiques en plena hora de sol. Bebés que han de sotmetre's a llargues estones de vol perquè els pares volen trepitjar platges paradisíaques. Infants de 2, 3, 4 i 5 anys entaforats hores i hores dins un cotxe per acompanyar els papes a l'altra punta de la península. Quanta gent pensa que les vacances també són dels nens i nenes? Quanta gent adapta les vacances als infants? Els més menuts també viuen un ritme trepidant durant el curs, l'estrès de l'escola, extra-escolars, refredats, moltes hores sense gaudir de la companyia materna o paterna, mal temps, nervis i angoixes que capten dels progenitors. I quan arriba l'hora de donar-los un premi, el merescut descans, el guanyat i tan preat temps de qualitat al costat dels pares, tot són preses un altre cop. Maldecaps per fer les maletes, estrès i caos a l'aeroport o terminal d'autobusos, l'esgotadora arribada a l'hotel carregat de maletes, el re-dissenyar i adaptar-nos als nous ritmes i espai, el canvi d'horaris, de menjar d'hàbits, l'arrossegar nens cansats a tot arreu, el tornar a casa desorientats i desfer les maletes, el tornar-nos a adaptar i preparar-nos de cop per a la nova rutina.... Amb petits, menys és més. Hem de triar les vacances tenint en compte les necessitats de cada membre de la família. Pensant que és primordial que els nens descansin i segueixin tots els hàbits que els fan mantenir saludables. En aquest sentit, menys és més. Perquè quantes menys coses tinguem programades, més temps per a que l'espontaneïtat sorgeixi tindrem. Quantes menys obligacions ens imposem, més temps per a crear sorprendre'ns i meravellar-nos tindrem. Quant més a prop viatgem, menys hores de viatge pesat, per tant, més hores de gaudir tindrem. Quantes menys pretensions, preses i objectius prefixats tinguem aquestes vacances, més "vacances de veritat" tindrem: aquelles en que l'inesperat sorgeix, aquelles en que el silenci dóna peu a que el nostre autèntic jo parli, aquelles en que retrobem les coses que realment ens agrada fer i no trobàvem cap moment per dur a terme, aquelles en les que realment trobem el temps i l'espai per manifestar-nos tal com som i ens desfem de falses obligacions, rígids deures. Aquelles en les que ens podem permetre el luxe de degustar i assaborir el que mengem. Sentir la textura i palpar totes les característiques del que toquem. Veure més enllà de la pantalla d'ordinador, del semàfor en vermell, o del nombres impresos en el compte bancari. Sentir les olors del nostre entorn, del que cuinem, de qui abracem. Escoltar sorolls que mai havíem sentit a casa nostra perquèhi som uns autèntics estrangers. Bones vacances!!!!!!!!!!!!!
4 min
