Una família nombrosa

Marina Sancho

Ser part de la solució o ser part del problema

La solució de la majoria dels mals que ens tribulen és a les nostres mans. A vegades penso que patim perquè volem. O més aviat per mandra de desplegar l'acció adequada per acabar amb els inconvenients que ens fan la vida una mica més difícil. O potser perquè no ens imaginem que tenim la solució a un sol pas. Ens bloquegem, ens estanquem, ens conformem a sofrir segons quines molèsties. Ens resignem a topar cada dia amb els mateixos obstacles. Això és perquè no tenim interioritzat el mecanisme d'acabar amb el que ens empipa. Vivim amb resignació una existència que no ens acaba de satisfer i sovint ensincomoda perquè no tenim el suficient respecte per nosaltres mateixos com per acceptar només sempre la millor de les condicions vitals i desfer-nos d'allò inoportú, del que no encaixa amb les nostres expectatives de perfecció.

Un exemple, m'ha sortit una mena d'al·lèrgia a la planta dels peus. Aquesta nit em picaven i no em deixaven dormir amb tranquil·litat, em despertava sobresaltada rascant-me intensament. Tenia la solució al lavabo: una crema meravellosa que m'alleuja el picor en tan sols uns instants. Tanmateix, em feia mandra sortir del llit, calçar-me, desenroscar el tub de pomada i aplicar-me'l als peus. He preferit viure una nit incòmoda enlloc d'esforçar-me uns segons per posar-hi remei i descansar atranquil·lament. Aquest mateix patró de conducta existeix tant a petita com a gran escala. Hi ha persones que estan molt insatisfetes en el seu lloc de treball, que tornen cada dia de la feina angoixades i amb una miqueta menys d'energia però que, tanmateix, no és planten i decideixen girar el rumb de la seva vida. També succeeix el mateix quan ens inoportunaun gest repetitiu de la nostra parella com mirar la tele mentre li estem parlant, enlloc de mirar-nos als ulls. Massa sovint triem enfadar-nos cada vegada davant de la mateixa situació i posar-nos de mal humor enlloc de dir-li amb bones paraules el que ens passa o buscar un altre moment per parlar amb ell.

No estem acostumats a buscar solucions, sí a queixar-nos. Tenim una mentalitat focalitzada a trobar, fins i tot a crear, problemes però no entrenada a millorar la situació. Quan ens queixem i critiquem som part del problema, li donem importància i el fem més gran. Quan ens mobilitzem cada vegada que pensem que una situació és injusta o desagradable, contribuïm a dissoldre el problema, per tant millorar l'estat de les coses. La passivitat no ens aporta res i genera malestar, ens estanca. L'acció ens fa sentir útils i ens apropa a l'harmonia i perfecció.

Per tot això proposo que ens estimem una mica més, que cenyim la nostra vida als nostres ideals, que cada pas que fem sigui per acostar-nos una mica més a la perfecció, que orientem les nostres accions a sentir-nos millor i a fer-nos la vida més fàcil, bonica i transitable. Enaltim la proactivitat, l'acció, enlloc de la passivitat, la reactivitat i la crítica. Siguem conscients del nostre poder i emprem-lo cada dia per corregir tot el que creiem inadequat. Creiem-nos éssers meravellosos avesats a la magnificència i no acceptem res que no s'adigui a la nostra condició.