Criatures 18/11/2016

Ets mirall o autor?

3 min

Per fi!!! Després de tenir tres fills i encarar-me a les seves enrabiades, crisis i atacs d'ofuscació total, he descobert el sentit d'aquests. Com a adults, haver de tractar persones tan inestables emocionalment com són els nens petits, ens permet prendre el nostre poder, agafar autoritat i tenir capacitat de portar les regnes del nostre destí. M'explico: la criança dels nostres fills és com una mena de ritu de pas per assumir el lideratge de la nostra vida. Cada matís de la convivència amb els nostres fills ens aporta algun aprenentatge que ens fa persones més capaces, preparades i conscients de la seva plenitud de recursos. Cada segon al seu costat és un regal, no només quan ens abracen i ens somriuen sinó també quan ens ofereixen tota la seva foscor i ens ajuden a veure des de fora les nostres pròpies ombres.

Abans quan un nen petit feia una d'aquells espectacles descomunals de crits i plors només perquè li havies posat la cullera blava en comptes de la verda, m'exaltava i em sentia totalment contagiada del seu mal-humor, la qual cosa, alterava la meva pròpia pau interior. Però un dia vaig descobrir la panacea. Els meus fills s'estaven parlant a crits, iniciant conflictes per coses banals que ni tan sols recordo. Aleshores vaig pensar: "Ara t'has de posar a renyar-los iniciant una nova discussió per no -res? " I es va encendre una bombeta dins el meu cap que em deia " no els reflecteixis la imatge que ells emeten, brilla amb el teu propi llum". És així com vaig arribar a la conclusió que jo no sóc un mirall dels actes, actituds i paraules dels altres. El meu rol va molt més enllà d'aquesta tasca. Jo tinc autoritat, és a dir, sóc autora dels meus propis gests, accions i missatges. No sóc un simple receptor que es limita a tornar la senyal que rep. Ben al contrari, emeto el senyal que jo escullo enviar. Sóc autora, doncs trio, decideixo i gesto de forma autònoma el meu present, el regal que determino oferir.

Integrar aquest coneixement, el fet que ets autor més que mirall, et canvia la vida. Quan algú et pita a la carretera o t'escridassa, no li tornes un renec: el somrius o l'obvies i continues el teu trajecte sense que ningú esbiaixi el teu clima intern. Quan algú a la teva feina es mostra mesquí i no desenvolupa la seva tasca com tu esperes, no adoptes el seu posat miserable ni reprodueixes el seu tarannà injust, parlant malament d'ell quan no és present o fent cara de gos rabiós cada vegada que et topes amb ell. Ben al contrari, agafes el toro per les banyes li deixes clar que no té dret a molestar-te i segueixes treballant al teu ritme, donant el millor que pots.

Estic convençuda que la major part dels problemes, conflictes i desavinences que vivim avui en dia tenen relació amb la decisió que cada individu pren d'adoptar la postura de mirall o la d'autor. Ja ho deia, Gandhi, "l'ull per ull ens deixarà cecs". No podem donar sempre allò que rebem. La originalitat i l'autenticitat són un acte de rebel·lió que pot canviar el món. Quan som miralls, no aportem res de nou, tan sols transmetem allò que percebem. Quan a fora tot és bonic, nosaltres som agradables i afables. Quan al nostre entorn hi ha una situació difícil i controvertida, ens mostrem esquerps, malagradosos i intractables. Això no té cap mèrit. No podem signar cap autoria perquè som simples imitadors. En canvi, quan a fora tot ens sembla horrible i dibuixem un somriure, estem contribuint a canviar la situació. Quan tothom es baralla i nosaltres parlem amb calma, estem aportant una nova manera de fer que és pròpia de nosaltres i del nostre sentit comú, enlloc de ser un eco de tot el que està sonant.

La gràcia d'aquesta existència és ser autors i aportar la pròpia perspectiva. Així com Miró, Picasso i tants artistes són capaços de crear una obra d'art a partir d'un llenç en blanc. Nosaltres tenim la comesa d'enriquir l'univers amb la nostra aportació, única i irrepetible; la qual només pot néixer del més profund de les nostres entranyes, enlloc de ser una vana reacció als estímuls externs.

stats