Una família nombrosa

Marina Sancho

La maternitat ens fa millor persones

Us imagineu un sistema de tortura en el que

- Et despertessin en el moment més agradable del son

- Et reclamessin 30 vegades per minut

- El silenci i la tranquil·litat fossin una senyal inconfusible que quelcom terrible que hauràs d'acabar netejant i endreçant tu mateix s'està gestant

-Algú imités cadascun dels teus gests o paraules indegudes

-T'interrompessin aleatòriament tantes vegades com fos necessari mentre estàs dormint, menjant, parlant, orinant, dutxant, tenint relacions sexuals, llegint, escrivint...

- Caigués sobre les teves espatlles la responsabilitat de tres vides que no se saben valdre per elles mateixes i que has de controlar constantment perquè a vegades poden atemptar contra la seva pròpia salut

- Escopissin davant la teva cara el plat quehas cuinat amb ple convenciment que és una delícia i que et diguin que no els agrada

- Que cada vegada que caminessis per un carrer o una ciutat et diguessin al menys dues mil vegades "vull..." "compra'm..."

- Que fossis el centre de l'univers de tres vides que et reclamen quan simplement volguessis estar en pau

Crec que aquest seria el sistema de tortura més cruent i efectiu que s'ha dissenyat mai. Tot això allargat en el temps més de 18 anys agreujant-se cada cop més, segons el tarannà de l'adolescent. Tanmateix, tots ho seguim fent. Tots seguim tenint fills. I el més contradictori de tot: el resultat d'augmentar laimmersió en aquest estil de tortura repercuteix directament un increment de la fortalesa i vitalitat de la persona. Quantes mares conec totalment absorbides pels seus marrecs que són terriblement atractives i emprenedores! Sembla ben bé que quant més bolcades en intentar compaginar la maternitat amb el propi equilibri personal, més bé respon el cos d'aquestes dones, el qual sembla reeixir de l 'infernd'una nit en vetlla de la manera més esplendorosa, com l'au Fènix ho feia de les cendres. No m'ho invento: estic envoltada de dones en la millor expressió d'elles mateixes, totalment immergides en un ritme trepidant marcat per la maternitat i la persecució de la passió personal.

Tinc una explicació per aquest fet estrany: els turmentsque ens infligeixen els fills constitueixen un ritu de pas que ens acaba convertint en persones més poderoses, eficaces i vitals. De la mateixa manera que les tribus ancestrals empraven els ritus de pas per transitar d'un cicle de la vida a un altre, en els quals havien de superar unes proves molt difícils, a vegades fins i tot doloroses o en les que havien d'afrontar els pitjors dels seus temors, les dones ens despullem de tot el superflu i aprenem a centrar-nos en els aspectes més transcendentals de la nostra existència, utilitzant els millors dels nostres recursos en aconseguir el que ens proposem. Així com els natius americans podien assolir un nivell més elevat de consciència superant els reptes que suposaven reunir tota la seva valentia i intel·ligència, les mares, i pares també, ens trobem davant la oportunitat de millorar com a persones gràcies al fet d'haver-nos d'enfrontar amb la criança de la nostra descendència. El repte de superar amb èxit totes les proves que els nostres fills ens plantegen, fa que quelcom en el nostre interior canviï. És com prémer un botonet que activa tota la nostra energia, anteriorment adormida, i la posa a la nostra disposició. Com una mena de pacte amb el diable que ens manté joves, actius i vigorosos tot i el desgast de les nostres criatures.

Estic convençuda que la maternitat és una mena de catàlisi que actualitza tots els nostres valors i recursos personals, convertint-nos en la millor versió possible de nosaltres mateixes.

131123_nodoubtlookinghotvideo_principal Zoom

131123_nodoubtlookinghotvideo_principal