Una família nombrosa

Marina Sancho

Estic embarassada

De nou estic embarassada. Aquest cop, però, és diferent. Estic gestant la dona que vull ser a partir d'ara. Treballo per idear i aconseguir encarnar la millor versió de mi mateixa. Aquesta vegada, l'energia creadora, tot el meu potencial i el meu esforç el canalitzo per millorar-me, per aconseguir ser qui de debò vull ser. Estic formant un nou cos, una nova ment. Cavo i cavo per retrobar el meu autèntic esperit. Diríem que la meva ànima està en reformes.

Zoom

Penso que es positiu aturar-nos i re-estructurar tot el nostre ésser de tant en tant. No es aconsellable seguir per continuar fent el que hem fet sempre, per anar tirant. Quedar anclat en les rutines i ser sempre iguals. Ens hem de preguntar, sobretot, si tenim la vida que hem volgut sempre. Si estem en el camí adequat per aconseguir els somnis que realment ens fan feliços. A vegades triem un camí que no és el nostre i hi seguim només per anar fent, perquè vivim com autòmats enlloc de fer-ho com a éssers pensants que som i qüestionar-nos contínuament les coses què fem, per què les fem, si ens omplen, realitzen i si tenen sentit.

A vegades no aconseguim els nostres somnis pel simple fet que no en tenim. Heu agafat alguna vegada paper i boli i heu fet una llista dels somnis que voleu realitzar? Jo sí! Quan sóc al llit, tanco els ulls i visualitzo com vull ser, què vull fer i què vull tenir. Aleshores quan m'aixeco agafo la meva llibreta d'itineraris i em marco una ruta per a perseguir aquell ideal. A banda, tinc una llista de les coses que vull aconseguir o esdevenir i les vaig marcant quan les aconsegueixo. També tinc el meu propi book de somnis on hi enganxo totes les imatges de coses i persones que m'inspiren. És com un diari visual d'objectius i inspiració, el qual em funciona de brúixola. D'aquesta manera sempre em sento orientada respecte el trajecte vital que estic seguint i no vago perduda al so de voluntats externes a la meva persona.

Zoom

El primer pas per aconseguir objectius és tenir objectius. Aleshores tenim un motiu per ser forts, llevar-nos cada dia i avançar amb el cap ben alt indefectiblement cap allò que volem assolir. Sembla obvi, però quantes persones coneixeu que tinguin una llista clara objectius a la vista? Si no ens proposem aconseguir fites sembla que errem sense més i mai ens passi res d'interessant. Hem de ser més forts que el suposat destí i modelar la realitat amb la nostra voluntat. Hem de ser prou ferms i insistents per fer que les coses que volem de veritat passin. I després d'una l'altre. I després una altre. I d'aquesta manera la meravella de la nostra existència es va desplegant als nostres ulls i veiem com som prou prodigiosos per fer que les coses passin. La vida és màgica. Tanmateix, per que se'ns mostri com a tal, hem de comportar-nos com a mags nosaltres també. Els mags no s'estan amb els braços creuats esperant que els fets se succeeixin. No son mers espectadors de la realitat. Sinó que són agents actius que verbalitzen la seva voluntat i procedeixen per a l'obtenció dels seus propòsits. De la mateixa manera, hem de posar paraules a les nostres esperances, a allò que esperem d'aquesta vida i començar el camí fins a la seva consecució.

És molt útil la tècnica socràtica d'interrogar-nos i intentar trobar respostes. Algunes preguntes clau que ens poden ajudar a marcar l'inici del nostre itinerari són:

  • Com em veig a mi mateix/a d'aquí cinc anys?
  • Com m'agradaria ser?
  • On m'agradaria ser?
  • Amb qui m'agradaria ser?
  • Què m'agradaria fer?
  • En quins moments sóc més feliç?
  • Quines són les coses que gaudeixo de ple realitzant i sembla que el món s'aturi i quedi absort en aquella tasca?
  • Quins són els meus ideals?
  • Quines coses em fan content ?

Un cop respostes aquestes preguntes el nostre destí queda cantat. No ens cal res més que marcar-nos els mini objectius necessaris per assolir el gran objectiu final. Què he de fer per ser amb qui vull, on vull i fent el que jo vull i a mi m'agrada d'aquí cinc anys? És com un joc d'escacs on només ens falta fer els moviments necessaris per assolir la nostra decisió. Només ens queda ser resolts, ferms i determinats amb la nostra fortuna. Aleshores res ens podrà distreure i apartar del nostre designi.

Un dels meus somnis és publicar. Guanyar-me la vida escrivint. Tinc univers sencer dins meu que desitjo materialitzar mitjançant les paraules. Sempre he sospitat que aquestes tenen el poder de crear. El nostre món no existiria com a tal si no fos pel llenguatge. Els pilars que sustenten la nostra societat són les paraules. Quan parlem, parim una idea. Fem un lloc a la realitat per a un concepte que vivia en la nostra imaginació. És perquè tenim un mot per denominar les nostres emocions, per exemple, que som conscients d'aquestes. Quants més vocables tenim per anomenar una sensació, més acurada és la nostra percepció d'aquesta. Sé que qui té la paraula té el poder perquè el primer pas per realitzar és posar un nom al que volem, ser-ne conscients. Perquè les paraules ens fan qui som. És un nom el que ens dóna identitat: Joan, Maria, Pere... Així, em proposo esdevenir escriptora per seguir indagant en aquest món de les lletres i compartir amb vosaltres l'extraordinari univers que va apareixent.

M'acompanyeu?