Una educació sensata

No hi ha res millor que educar els nostres fills en la sensatesa, la qualitat de ser prudent, de regir-se pel bon judici i d'actuar amb enteniment i racionalitat. Molts han dit abans que mi que vivim en una societat marcada pel consumisme i l'auto-complaència; de manera que és fàcil caure en el parany de pujar els nostres fills amb una saturació de béns materials però, alhora, amb una carència de valors, ètica i esperit de superació. La manera més efectiva de transmetre aquests valors és, en primer lloc, encarnant-los nosaltres com a persona, ja que els infants estan programats per absorbir com esponges tot allò que fan, diuen o pensen els seus pares. En segon lloc, a mi m'ha donat bon resultat imprimir en els meus fills una sèrie d'hàbits que han incorporat en la seva rutina personal fins al punt de desplegar-los gairebé de forma automàtica. Els quals estic convençuda que els ajuden a trobar el valor de les coses, a centrar-se i a experimentar el goig de la feina ben feta i l'ordre. D'aquesta manera, a la nostra llar cadascú té les seves tasques i és l'encarregat d'executar-les cada dia, sense necessitat de rebre l'ordre de fer-les. Aquestes s'adapten a al desenvolupament i capacitat de cadascú. Així, per exemple, els meus fills de 3 i 5 anys tenen l'hàbit de posar al cistell de la roba bruta cada peça de roba que es treuen o es taquen. Cada dia, el meu fill gran de 5 anys m'ajuda amb tota l'alegria del món a buidar el renta-vaixelles. Ell va traient els plats, i demés estris del seu interior i me'ls va passant per col·locar-los dins els armaris. Els coberts els col·loca ell sol dins el calaix, exercici que li serveix per fer una activitat de classificació: culleres a un lloc, forquilles a l'altre, ganivets a un altre departament, culleretes petites i forquilles petites. Us en podeu riure, però aquest és el nostre moment. En un clima serè en que anem col·locant utensilis aprofitem per xerrar explicar-nos confidències, no sé per què però desenvolupar junts aquesta tasca ens proporciona certa complicitat. També és una manera d'iniciar-lo en els treballs en grup. Altres tardes ens asseiem a la catifa i juguem a fer parelles de mitjons i després convertir-los en una cebeta plegant-los en forma de bola. Quan tinc tota la roba plegada en cistells, ells m'ajuden a distribuir-la dins els armaris: això és del papa, això de la mama, això meu, això de l'Ariadna... Classifiquem, ordenem i dansem per la casa d'un armari a un altre. Cada matí quan es lleven i es despullen per vestir-se, pleguen i desen el seu pijama. Aleshores el gran es vesteix tot sol i el mitjà a mitges. Per fer-ho, agafen del seu prestatge, cadascú en té un, la roba que el dia abans hem preparat amb il·lusió per l'endemà. No hi falta res, està tot a punt per no haver de buscar res i no perdre cap minut del matí. Tot seguit van a la cuina i ja saben que s'han de posar la bata que tenen penjada a l'entrada per no tacar-se esmorzant. Abans de dinar i sopar també paren taula. L'un posa els tovallons i els salva-estalvis i l'altre treu de la cuina gots, plats, coberts i pa. Qua acabem, també desparem taula entre tots. També els agrada ajudar-me a pelar verdures i posar ingredients a la cassola quan faig el dinar. Quan arribem de comprar, fem una cadena de persones i mentre els uns buiden les bosses, els altres ens anem passant les coses i desant-les al rebost, al lavabo o al quarto de la bugada. Què aconsegueixo amb tot això? Sobretot, que els meus fills se sentin implicats amb la dinàmica de casa. Són activitats que hauria de fer igualment, podria deixar-los apartats mentre desplego aquestes tasques però aleshores se sentirien alienats, estarien dins d'una bombolla que no seria un bon reflex de la vida real.Perquè la vida real comporta desenvolupar diàriament certes tasques per tal de fer facilitar-nos l'existència i fins i tot, sobreviure. Tots necessitem adquirir uns hàbits de neteja i ordre per tal de subsistir amb un mínim de benestar: cada dia ens hem de rentar la cara, les mans, les dents, escombrar, fer el dinar, recollir allò que hem emprat, rentar la roba, preparar i mantenir en bon estat els objectes que emprem...etc. Introduir en el món dels petits de la casa aquestes rutines és facilitar-los el camí cap a una existència esplendorosa. La qual està basada en la repetició d'alguns actes quotidians que ens satisfan les necessitats fisiològiques més bàsiques i ens proporcionen benestar,de manera que ens predisposa a bolcar-nos al nostre creixement personal, auto-explorant-nos i establint vincles d'amor i pertinença. També, cal remarcar que no tots els hàbits que tenim a casa són de treball i esforç. També n'hi ha de plaer i distensió. Ho són, per exemple, les següents rutines que els nens de la nostra casa tenen ben integrades: abans d'anar dormir és l'hora del massatge i cada dia es preparen al llit per rebre les seves carícies amb una bona dosi de crema perfumada.També els agrada d'allò més seure al sofà abans de sopar i escoltar una estoneta els contes que els expliquem i mirem plegats. És només mitjançant la vida que podem educar i preparar correctament per a la vida. Si no els entrenem per esforçar-se i superar reptes, no disposaran d'aquesta preciosa i imprescindible habilitat quan siguin adults. És el nostre deure com a pares transmetre un reflex acurat de la realitat, sempre a la mida dels nostres infants, per tal que puguin desenvolupar les eines necessàries per adaptar-se i triomfar en el medi on desplegaran la resta de la seva existència.