Una família nombrosa

Marina Sancho

Les dones grans o les GRANS DONES

Al poble on visc hi ha molta gent gran. Aquest fet m'ha donat la oportunitat de conèixer i parlar amb dones d'una altra generació. I tinc ganes d'explicar-vos que, a moltes, les admiro. Són dones alegres, fortes, amb caràcter, amb les coses clares a la vida. Són heroïnes per tot el que han superat i han aconseguit a la vida. No són intel·lectuals, però són sàvies. No són famoses ni conegudes, però han contribuït a canviar el món. No són riques, però són poderoses. No han escrit cap llibre, però tenen piles i piles d'erudició. No han guanyat cap premi, però han triomfat en la vida. No han tingut grans retribucions, però elles soles han creat tots els recursos necessaris. Donaria el que fos per tenir les eines i habilitats per encarar la adversitat que elles posseeixen.

Són dones que elles soles han pujat 4, 6, 8 fills, en una època molt pitjor a la nostra, sense cap mena d'ajuda dels marits, sense la majoria de les facilitats que avui tenim. Les experiències que han viscut han fet que sorgís en elles la millor versió d'elles mateixes, els han fet exprimir la seva essència per fer sortir a la llum tot el seu potencial. Són dones que, en comptes de doblegar-se, rendir-se o queixar-se, acostumades a fer un esforç sobrehumà rere l'altre, han esdevingut persones fortes, extraordinàries, enèrgiques i invencibles. Gairebé, per què no?, deeses.

Jo, tinc la sort de tenir-ne un parell al costat de casa i no sabeu el què m'ajuden a criar els meus fills i en qualsevol tema relacionat amb la llar. A més, sempre estan alegres, minimitzen els problemes, canten mentre treballen i tenen solucions per a tot. Jo m'enfonso davant el més mínim problema. Educada modernament, no sabia cosir, cuinar, comprar, criar, endreçar, netejar ni trobar solucions ràpides a conflictes quotidians. Ara he fet de la cuina un art que em delecta, m'inspira i obre els sentits. Vaig plantar totes les herbes aromàtiques que utilitzo per fer els àpats. La casa i tots els utensilis estan al meu servei i no jo al servei d'aquests. Ja no em prenen el pèl quan vaig a comprar i per res del món compro ximpleries innecessàries. Cuso els forats dels pantalons dels meus fills i m'apanyo com puc amb la seva criança... en aquest camp em queda molt per aprendre!

Així que us confesso que admiro les veïnes que han sabut educar un grapat de fills, alimentar una família, cultivar les amistats (perquè totes elles són molt sociables), trobar feina fora de casa sense tenir estudis ni cap mena de recolzament, cuidar-se a sí mateixes i els demés i tot això sense perdre l'alegria, el bon humor i la capacitat de veure la vida com una experiència divertida i positiva que ens proporciona més saviesa, fortalesa i benestar que no pas dolor, ràbia o pena.

Adoro les GRANS DONES anònimes, que amb la seva fortalesa i caràcter han estat capaces de canviar-se a sí mateixes i transformar el món i la seva llar en un lloc més agradable, dolç i ple de benestar. Un refugi on desconnectar de les coses dolentes i tornar a creure en la calidesa de les relacions, el privilegi d'estar en un lloc acollidor i la satisfacció trobada en els petits plaers de la vida.