La cultura de la por vs la cultura de la tranquil·litat

Aquest matí ha vingut l’instal·lador d’alarmes a oferir-me els serveis de la seva empresa. Li he explicat que no necessito donar-me d’alta de cap empresa de seguretat. La raó és perquè tot quant valoroestà exempt de robatori. No vindrà cap lladre a prendre’m, per exemple:

• Les sortides de sol practicant una assana de ioga
• El comfort d’una tassa de té chai acabada de fer
• Les abraçades dels meus fills quan surten de l’escola
• Els llibres de receptes que em deleixo fullejant
• L’olor dels rosers que floreixen al meu jardí
• La suavitat de les tovalloles acabades de rentar
• El gust de les crepes amb mel els dissabtes al matí
• La textura d’aquella faldilla que m’agrada tant lluir
• Les abraçades del Miquel just abans d’anar a dormir
• La combinació de colors de les teles de patchwork que vull cosir
• L’explosió de les paraules que volen sortir totes a l’hora quan poso els dits al teclat
• La companyia que em fan els cants de les merles cada matí
• L’èxtasi d’aquella peça de música de Radio3
• La passió que sento per totes les persones a qui estimo
• La complicitat que experimento amb les meves amigues
• Els fulls de colors, els adhesius i els clips amb que tant m’agrada fer manualitats

No sé per què, sóc una persona fora del comú, no estimo res del que em podrien robar: ni les joies, ni la tele, ni la càmera de fer fotos. Què més em podrien prendre? A casa no hi tinc obres d’art reconegudes, joies de cap valor, ni aparells d’última tecnologia súper valorats. Sento un enamorament profund cap a un munt d’objectes materials, és veritat, cap d’ells, però, és subjecte de robatori. De manera que dormo ben tranquil·la, com feia quan era petita, quan sabia que la meva nina preferida per res del món l'endemà desapareixeria. De la mateixa manera, avui dia, els meus tresors són una cosa tan personal que ningú estaria interessat en prendre-mels, doncs tenen poc o cap valor econòmic i, per tant, no podrien ser revenuts. Aquesta és la pau que experimento quan sé que tot el meu món està en calma, no hi ha res que pugui alterar l’impuls que brolla de mi i em fa convertir les coses petites en la magnificència que omple la meva vida. Gràcies món sencer per estar centrat en els diners. Mentre, la meva col·lecció de sabonets, de llaunes de té i de botons de mil formes diferents està ben protegida.