Una família nombrosa

Marina Sancho

Vocació

Porto anys investigant quina és la meva vocació. Quan de petita em preguntaven què volia ser de gran sempre tenia una resposta diferent: veterinària, massatgista, mestra, agent rural, escriptora, ... Tinc 34 anys i moltes ganes de deixar l'assumpte tancat. No és que necessiti definir-me per estar tranquil·la sinó, més aviat, esclarir quin és el lloc on vull arribar per confeccionar un full de ruta més concret. Ja no vull sentir-me estancada, tampoc vull pensar que allò que faig no condueix enlloc, ni estar insatisfeta amb cap de les situacions en les que inverteixo el meu temps.

Per això avui he buscat al diccionari etimològic quin és el significat de la paraula "vocació" i he descobert que és un mot que prové del llatí vocare, que vol dir cridar. De tal manera que una vocació és un crit intern, allò a què ens sentim empesos a dedicar el nostre ser, el nostre temps, energia i recursos. Per exemple, jo em sento totalment atreta per crear qualsevol cosa a la que pugui donar forma: un conte, una espelma, un pastís, un sabó, una carícia, una família, un dibuix, una nova decoració, una manera de vestir, un pom de flors, una idea, una relació... M'agrada agafar el que tinc i transformar-ho en el fruit de la meva passió. 

Tanmateix, no hi ha cap paraula que expliqui la meva manera de ser. No em puc englobar dins de cap ofici concret perquè no em ve de gust tancar-me en cap cel·la que limiti les meves possibilitats. El meu instint m'empeny a avançar,no en la cursa de mèrits per atresorar medalles relacionades amb el meu nom, sinó  en les profunditats de la existència on sempre descobreixo quelcom nou. Tots tenim una missió, cadascú de nosaltres desenvolupa una activitat que sosté el sistema en el qual vivim. De la mateixa manera que cada cèl·lula del nostre cos contribueix al bon funcionament de tot l'organisme, cada persona té implícit en les fibres del seu ser una forma d'existir que enriqueix la totalitat. Hi ha molts més rols, caràcters, personalitats, funcions, llegats, contribucions que no pas paraules per anomenar-los. Els humans no som només pintors, metges, dentistes, bombers o mestres. Som un torrent infinit de creativitat, energia, possibilitats que modelen el conjunt de la societat. Cadascú de nosaltres té, en realitat, una personalitat que és el que origina la vida tal com és . I no per el fet d'estar dins d'un gremi d'un ofici que tenim més valor. El valor és inherent a la nostra personalitat. 

Així doncs no som oficis concrets: enginyers, advocats o escriptors sinó que cadascú de nosaltres és un personatge que influeix amb la seva aportació al conjunt global.  Som eminències que tenim el do de crear un corrent de pensament, un estil de vida, una manera de ser, un mode d'actuar, una actitud vital, una obra d'art, ... pel simple fet de ser qui som i actuar de forma coherent amb la nostra autèntica personalitat. No tenim més responsabilitat que mostrar-nos exactament com som, desplegar el nostre potencial, utilitzar les nostres habilitats, enfocar la nostra energia cap a on ens guia la nostra passió. Aquesta és la nostra contribució. Tot el demés ve sol.