Reservat el DRET D'ADMISSIÓ

Alguns establiments haurien de deixar clar a l'entrada que els nens no són benvinguts. Així els pares i mares no hi entrarem i ens estalviarem les males cares, la falta de tacte i diàleg amb els més petits i el fet d'haver de veure com els tracten com si fossin animals perillosos per a la seva mercaderia. Perquè, de fet, en alguns comerços els preocupa més el seu gènere que no pas el benestar de la canalla. Els meus fills són persones ben educades. No salten per sobre els prestatges, no desendrecen ni trenquen els objectes de les botigues, no embruten tot el que toquen. Estan civilitzats, al menys penco dur perquè així sigui. Tanmateix no deixen de ser nens. Són nens amb les seves característiques bàsiques: tenen curiositat, no es poden estar massa estona quiets, inmòbils, esperant pacientment a que la dependenta estableixi llargues converses amb els clients, diuen el que pensen, són actius, espontanis, els agrada preguntar, comprovar i investigar. Tots els establiments que no estiguin preparats per aquesta realitat que ho anunciïn prèviament amb un adhesiu com aquest a la porta del seu comerç:

D'aquesta manera els que transitem per aquest món amb canalla i ens dediquem a educar-la, ens evitarem el disgust de trobar-nos amb persones insensibles, intolerants que no estan disposats a posar el seu granet de sorra l'educació dels nostres petits. Perquè tot educa. Tots som educadors i cada experiència que viuen els nostres fills els fa créixer i avançar un pas en el seu desenvolupament. Ens evitarem sentir-nos tractats com a criminals pel sol fet d'entrar en una botiga amb nens i nenes a les nostres mans. Idipositarem els nostres diners en altres negocis que estiguin disposats a tractar amb la amabilitat que es mereixen els infants. En empreses que respectin els menuts encara que no portin la cartera carregada de bitllets, només per la seva condició d'éssers humans amb igualtat de drets. Agrairem que ens atenguin amb paciència, complicitat i bon humor, ajudant-nos d'aquesta manera en la nostra tasca de progenitors que combinen la vida quotidiana amb la pa/maternitat. Doncs no estem disposats a creure en un "apartheid" on hi hagi llocs plàcids destinats únicament adults i altres espais-gàbia on recloure els molests infants, de l'estil de txiki-parks, mcdonalds i altres zones on recloure canalla. Feu córrer la veu si creieu que els nens i nenes es poden conviure amb normalitat en el món dels adults i que aquests tenen el deure d'adaptar-se, ensenyar, riure i aprendre molt de la canalla! Perquè tot el que els aportem nosaltres a ells en educació, ells ens ho tornen amb lliçons d'innocència, alegria i espontaneïtat. Seria molt gris la vida sense infants, agraïm-los-ho amb la nostra paciència!