Criatures 24/04/2017

Regalar hores

3 min

Està molt ben vist regalar hores a la feina. En aquesta societat en la que valorem la quantitat per sobre de la qualitat, enaltim aquell professional que inverteix una pila d'hores (i si les regala, encara millor) a la seva feina i menyspreem aquell qui dedica la seva jornada laboral justeta. L'heroi és el que no té mai pressa per anar a casa i no li fa res estar tot el temps que calgui al seu lloc de treball. Quantes alabances he sentit a aquelles companyes que passen les tardes a l'escola, hi van els dissabtes i els diumenges també: això sí que és una bona mestra!

El temps, com tot en aquesta vida, però, és una moneda de dues cares. Tot el temps que s'inverteix en una causa... s'està prenent d'una altra. El temps és el nostre bé més preuat. És, ni més ni menys, el contingut de la nostra vida. Les hores del dia no són infinites. El dia té 24 hores i si en dediquem 10 a la nostra feina, per exemple, significa que renunciem a fer moltes altres coses. Regalar temps a un objectiu significa literalment robar-ne d'un altre. Com que ningú té el do de la omnipresència, les persones enaltides per la seva generositat en quant a la seva professió, han de ser, per força molt més garrepes en altres àmbits de la seva vida. Jutjar una persona per una part de la seva existència és del tot esbiaixat, ja que els humans no som trossos aïllats, sinó un tot interdependent. Qui passa hores i hores al seu lloc de feina i és condecorat amb la seva medalleta, lògicament, prescindeix de dedicar el seu temps i energia a un altre àmbit de la vida, que segurament és totalment imprescindible per al seu benestar global i, per tant, en la qualitat de la seva aportació com a professional.

Hem de canviar de xip i deixar de valorar la capacitat d'esclavitud per començar a valorar la riquesa de l'aportació de cada persona. Ja no estem en temps dels romans, en els quals és necessitava molta mà d'obra per aixecar grans monuments pomposos per glorificar l'imperi. Estem en una era en la que el benestar de cada individu ha de ser l'objectiu principal d'aquesta societat. Jo no vull que m'atengui un professional estressat, malhumorat, desequilibrat, sense temps per fer créixer la seva família, aprendre, cultivar relacions, tenir cura de sí mateix o descansar. Per això, jo no desitjo que ningú hagi de regalar moltes hores pe estar ben vist, sinó que tothom desprengui el seu talent en allò que fa.

Ser més bon professional no és deixar-te robar fins a la sacietat ni obrir-te de cames perquè el teu superior faci el que vulgui amb tu. Realment no existeix una línia divisoria entre el "meu temps" i el temps de la feina. El 100% de les hores viscudes desprenen el seu resultat en les hores treballades. El 100% del temps som professionals i persones a l'hora. Ningú deixa de ser persona quan està treballant. Per això, el millor professional és aquell que sap gestionar els seus recursos adequadament. És a dir aquell qui sap posar les seves hores i el seu temps en allò que és més important, no pas més urgent o més ben considerat. Jo no regalo hores per estar ben vista, jo ofereixo el la persona completa que sóc als aspectes de la vida on més necessària sóc.

Així que per què no comencem a valorar les persones pel qui són enlloc de fer-ho per la seva capacitat de produir? No som màquines imparables de la revolució industrial, encarades a treballar a tot drap. Més aviat som ciutadans i ciutadanes amb una responsabilitat ben clara: millorar aquesta societat i el llegat que deixem a les futures generacions. Aquest és l'objectiu en el que realment cal que ens enfoquem, enlloc de guanyar mèrits i més mèrits per superar el del costat. No és pot jutjar ningú pel temps que regala perquè el que està clar és que tots regalem la totalitat del nostre temps a la vida i tot el que donem a un lloc, el traiem de l'altre. La nostra tasca no és jutjar ningú sinó procurar ser ben conscients del lloc on l'invertim nosaltres.

stats