La maternitat és molt bonica, et realitza com a persona, t'omple, et fa créixer i evolucionar i... esgota! Treballem o no, les mares estem les vint-i-quatre hores del dia pendents dels nostres fills, el nostre inconscient no desconnecta i, encara que estem a la feina o a casa mentre ells són a l'escola, seguim amb el xip de mares i aquest fet consumeix un percentatge de la nostre energia vital molt important. Els humans necessitem descansar de qualsevol cosa a la que dediquem masses hores, ens cal variar, diversificar la nostra atenció. I , quan tenim fills, la cosa es complica, prendre un respir es converteix en missió gairebé impossible. Sobretot, degut al fet que el nostre cap està amb ells fins i tot quan no estem al seu costat. Per aquest motiu, la millor teràpia que he descobert per recuperar la nostra parcel·la d'identitat pròpia, i deixar de banda per una estoneta el nostre rol de progenitors, és fer un CLUB DE MAMES ANÒNIMES, unes trobades on descarregar tensions, on ser una mateixa i trobar molts de punts en comú amb les altres mares, la qual cosa consola molt, molt i molt. Allò que "mal de molts, consol de tontos" és la bestiesa més gran que existeix. Nombrosos científics i investigadors han demostrat que la empatia és la clau per superar la majoria de conflictes que se'ns plantegen. I si no, pregunteu-li a l'Elsa Punset. D'aquesta manera, quan veig els processos per els quals està passant una altra mare, m'és més fàcil comprendre els que jo mateixa estic vivint, ja que les coses s'aprecien millor des de la distància. Una reunió de mares del tot informal ens ajuda a emmirallar-nos en les altres i detectar aspectes de la nostra maternitat que no havíem descobert fins ara. Perquè mirar-nos en els demés fa que ens veiem des d'una perspectiva més impersonal, desconnectada de la nostra personalitat, la qual cosa en du a un estat d'apreciació més pur ,ja que som capaços de veure en els altres allò que, de vegades, ens amaguem a nosaltres mateixos. A més, els humans hem arribat al punt evolutiu on ens trobem gràcies a que ens hem organitzat en societat. En altres paraules, gràcies a que, des de sempre, ens hem ajudat els uns als altres. Estem dissenyats per conviure en tribus, on l'individu no està aïllat sinó que rep el recolzament dels altres. Les persones, de manera innata creem vincles afectius amb els que ens envolten. Teixim, com les aranyes, xarxes, no per atrapar les preses sinó per atrapar el perill, la soledat, l'aïllament. Les persones, fins i tot de manera inconscient, creem un teixit que ens connecta els uns amb els altres i ens fa donar, gaudir i beneficiar-nos de les qualitats que tots posseïm. Així que, més que mai, les mares necessitem trobar-nos amb altres dones per descobrir el tresor que sorgeix de la interrelació, la convivència i el fet de compartir experiències. Un dietista ensenyava als seus alumnes que el RESULTAT és MÉS GRAN QUE LA SUMA DE LES PARTS, parlant de com les proteïnes s'assimilen millor combinades amb altres fonts proteiques degut als aminoàcids que apareixen i és complementen. De la mateixa manera, l'experiència humana, i l'experiència de la maternitat en concret, s'assimila molt millor en companyia d'altres mares ja que en la interacció es produeix un procés de catàlisi capaç de transformar les experiències negatives en aprenentatges, les febleses en poder, les pors en saviesa, la apatia en alegria, els dubtes en coneixement, les inseguretats en fortalesa i, sobretot, la soledat en felicitat absoluta; la felicitat que s'experimenta quan sorgeix la màgia de la relació, d'estimar i de donar sense esperar res a canvi. De manera que proposo ferventment que munteu clubs, reunions, trobades de mares on us pugueu expressar lliurement, us pugueu desinhibir i expressar tot allò que esteu vivint. Un espai on descarregar tensions, ser sincers, comunicar allò que ens ocupa el cor, la ment i l'ànima. Un temps per crear llaços d'amistat, companyia i comprensió. Una tribu que ens funcioni de rebost on recollir tots els ingredients que ens manquen en la vida diària i necessitem per sobreviure i continuar endavant amb la maternitat. Ingredients com una mirada atenta, un somriure reconfortant, una paraula tendra, una abraçada encoratjadora, una complicitat refrescant, un deixar anar revitalitzant o unes rialles regeneradores.
3 min
