Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

"El putu Peter Pan"

Pots ser realista...és clar que pots. Pots tocar de peus a terra les 24 hores del dia, també, per descomptat, però llavors no ets "El putu Peter Pan". Que qui és “El putu Peter Pan”?...Doncs un servidor, encara que amb dos fills...tranquils, que he madurat una mica (crec jo).

Fa anys vaig escriure un llibre, autoeditat, amb tot l'amor del món, en el qual hi havia un capítol titulat així: "El putu Peter Pan". Tenia llavors 26 anys, era immadur, insegur, idealista i somiador...vaja, com ara. El títol era creació d'una de les meves millors amigues que un dia molt enfadada amb mi, em va batejar així: "El putu Peter Pan".

Primer no em va agradar, per a res. Però després no només em va encantar aquest entranyable sobrenom, sinó que em va fer somriure, i vaig pensar que no només no li faltava raó a la noia en qüestió, sinó que a més li vaig fer un capítol dedicat al nen de "La Verneda" que no volia créixer, per a 11 anys més tard, fer un post al Criatures.

Segueixo sent "El putu Peter Pan", i molt més que abans, per cert...i sabeu per què? Doncs perquè aquest món tal i com jo el veig és per als somiadors, els que persegueixen els somnis, els que somien desperts (i també adormits), els que creuen en follets, fantasmes, en Atreyu, en Jack Frost, en els reis mags i en els “goblins”, i en altres milions d'éssers extraodinaris que existeixen...existeixen de veritat.

Quan ets jove, el teu major problema és que les noies et contestin els missatges...ara sé el que són els problemes de veritat, i la veritat, es porten millor si visites de tant en tant "El País de Mai Més". Per altra banda, quan ets un marrec, els teus únics problemes són que el teu pare et deixi veure "Bola de drac" d'una vegada per totes, que et compri totes les tortugues ninja (però les 4, eh?) i que t'agafi llaminadures cada dos per tres...I això amics, és meravellós. Aquesta innocència, aquestes mirades sinceres, aquestes rebequeries com si el món realment anés a esclatar si no li compres al nen aquella malparida tortuga que han anunciat 1000 vegades als canals temàtics de dibuixos ( gràcies cabrons!!!). Sí, les rebequeries són per enterrar-se viu i si hi ha espectadors en primera fila “ni te cuento”...No obstant, si ho mires amb una perspectiva més tranquil · la, més adulta (aix, que em surten granellades a la pell en escoltar aquesta paraula), realment penses: “beneït problema!!!”. En aquesta rebequeria del dimoni no hi ha hipoteques, ni mals de queixal, ni factures, ni la mort, ni malalties, ni malentesos, ni la contínua preocupació de si estàs educant bé als teus fills i si són feliços. "Només" és la tristesa del nen que no té al Leonardo (la tortuga de les espases, la més “molona”). Tant de bo els únics problemes que tinguéssim a la vida adulta fossin aquests...aconseguir la quarta tortuga ninja, no?

Tinc un amic anomenat Artur (un altre "putu Peter Pan"), que es va adonar que aquest món de vegades era un fàstic, quan de petit els seus pares li van dir que el portaven al circ, quan en realitat anaven al dentista. I és que passen els anys, i cada segon que passa, ets més gran, i quan dic més gran, em refereixo a que ets més conscient absolutament de tot...i no sé per a quina estranya raó...doncs molta gent (per sort no tota), deixa de somiar. Però sabeu una cosa? L’Artur no ha deixat de visitar al circ ni un segon...i això es el realment meravellós de tot plegat, oi que sí, Artur?

I és que només posant les notícies...a molts ens venen ganes de començar a volar, anar a altres mons, amb éssers estranys, viure mil aventures i sobretot...somiar en un món millor per a tots...sobretot per als nostres fills. Sí, el que hem dit: immadur, insegur, idealista i somiador...”se siente”.

Els meus fills no tinc ni idea si voldran ser un "Putu Peter Pan" com el seu pare, o seran més reals, més de carn i ossos...Escullin el camí que escullin, l'únic que els hi puc dir, a ells i a tots els nens, és el que diu l'àvia de la gran pel·lícula "Herois" escrita pel gran Albert Espinosa: "Nens, no tingueu pressa a créixer". Ni una mica...de veritat. Que sí, que mola molt ser gran, però sense presses, ok?

Gaudiu de la vostre infància, del vostre continu somriure, dels parcs plens de fang, de les llaminadures gairebé radioactives, dels entrepans de Nocilla, de les tortugues ninja (en tingueu una o les 4) i dels globus d'aigua, i si quan us feu grans en veure aquest món boig us ve de gust anar al circ amb l’Artur, buscar el tresor de Willy “El tort”, convertir –vos en un Jedi de cap a peus o lluitar amb el Capità Garfi, si us plau...no dubteu en trucar-me...per què? Perquè em conec el camí de memòria, sí ja sabeu, la segona estrella a la dreta, i després tot recte fins a l'alba.

Zoom