Fill meu, no sé si te n’havies adonat, però el teu pare és una farsa. Sí, t’ haig de reconèixer que aquest paio amb les orelles de “soplillo” de 36 anys que tens com a guia, mentor o com li vulguis dir, és del tot un engany. T’haig de confessar que tot va començar aquell dia a Montjuïc, a la torre Calatrava, llavors tenies dos anys i mentre esperàvem a la mama, estaves molt inquiet. A mi em començaven a sortir canes -a lo Eric Castel-, dels nervis, així que el papà va tirar d’imaginació (millor dit d’engany) i per distreure’t et vaig dir que en aquella torre coneguda per tu com el “castell blanc” hi vivien el Mic, el Mickey Mouse, en “Bob el manetes” i tots els dibuixos existents del club super 3, clan, i Disney Channel. T’haig de confessar que no, aquells dibuixos de caràcters tan diferents i inquietuds tan diverses no viuen allà dins, de fet, si visquessin allà tots amuntegats, el Leonardo de “Les tortugues Ninja” li hagués tallat el cap al Pocoyó per accident, i possiblement la 3a guerra mundial veuria la llum… però en forma de dibuix animat. També m’agradaria comentar-te un petit detall: la Torre Agbar (sí, que maca és aquella torre que està tan a prop de la teva estimada Disney Store, eh fill?) Doncs bé, aquesta icona de la ciutat comtal que tú coneixes com a “torre de l’aigua”, perquè és clar, com que el papa no sabia com dir-li, et va dir que era d’aigua, i de pas li va posar més pa que formatge i es va imaginar una “isla Fantasía” allà dins mateix, doncs dir-te que no, que no hi han tobogans ni piscines, només oficines plenes de gent encorbatada i amb cafès amb llet a la mà i que sempre tenen molta pressa; I el cap de setmana? Doncs només hi ha un vigilant amb cara de pocs amics i sense banyador, creu-me! Ja que ens posem sincers, faria bé de dir-te, fill, que cada cop que agafem el trambaix per tornar a casa després de l’escola, i el papà a la màquina d’ agafar els bitllets prem un “codi” (així és com li diem, o sigui, uns números inventats) i casualment sempre encertem i cau una llaminadura enlloc d’una t-10, doncs dir-te que no, que no cauen “xuxes”, és un ardit més d’aquesta farsa que tens com a pare, perquè arribem ràpid, ben d’hora, a casa, no sigui que al teu germà Mario de 6 mesos li entri la gana, la son o qui sap, tinguem el xou muntat i el papa es posi dels nervis… No fill, encara no he acabat…segueixo, t’haig de confessar també que tot hi que el papa sempre que pot, treu pit davant amics, familiars i veïns de que gaudeixes d’una criança natural, i es discuteix amb qui faci falta, defensant la manera que tenim tant la mama com el papa de criar-vos al teu germà i a tu, doncs comentar-te un petit detall, i és que tots els llibres de Carlos González i Rosa Jové, tan sols se’ls ha llegit la mama, i després ella li ha fet 5 cèntims al papa, i és que ja el coneixes…sempre ha sigut més del rotllo visual, i suposo que per això prefereix veure els vídeos de l’entranyable pediatre còmodament per internet... bé, una mica mandrós també ho és el papa, perquè negar-ho. Per no parlar de quan el teu germà Mario es posa a plorar, i és clar, el papa es posa nerviós i si té a prop la mama, li fa un mig somriure a l’estil “Harrison Ford” i li diu: “em sembla que vol pit!” I llavors la mama fa aquella mirada de “els rajos”. (sí, aquesta mirada de ta mare que quan me la fa em desintegra en 5 dècimes de segon…). Ahh, i quan el papa té el Mario en braços el deixa a la manteta d’activitats 5 segons (repeteixo 5 segons només!!) per rentar els plats, fer-se un cafè o posar un estat estúpid del “facebook” i el Mario es posa a plorar com si l’hagués abandonat a mitjanit en una benzinera…què fa el papa? Doncs tot i ser un abanderat de la “criança en braços”…. es caga en tot, parlant en plata, i protesta en veu baixa mentre l'agafa... Està bé….buf, vinga, traguem tots els draps bruts: dir-te també fill que sí, que al papa li encanta que la mama li doni pit al Mario i que te n’hagi donat tot aquest temps a tu també…però t’haig de reconèixer (una vegada més, i ja van moltes), que de vegades no puc evitar mirar al voltant i posar mirada d’assassí en sèrie mentre vigilo l’entorn, pensant que algú li pot estar mirant els pits a la mama. Mare meva, m’estic adonant, fill, que el papa no és que sigui una farsa, és que directament…”es lo peor”. Vinga més coses… reconec fill que al papa li encanta fer collit i dormir tots rotllo “comuna hippie” i observar com les generacions més conservadores posen el crit al cel, però t’asseguro que cada cop que em claves el colze a l’estómac o el puny a la cara, ton pare t’enviaria a “Madagascar” amb els teus estimats pingüins…. Dir-te també que tot i que el papa t’acompanya sempre al parc i fa pinta que li encanta anar-hi i que per a ell allò és el més semblant a anar al Camp Nou o a l’estrena d’un film de l’Spielberg… doncs bé, no li agrada gens anar al parc, és més, hi ha poques coses que el neguitegin més juntament amb la visita a l’uròleg i fer rentadores, i és que ja saps que, per una banda, el papa pateix molt quan comences a imitar als castellers de Mataró i t’enfiles per tot arreu, i sincerament crec que amb 36 anys sóc massa jove per morir d’un atac de cor, i per l’altre banda no suporta exercir de Ban Ki-Moon (el de les Nacions Unides, que no mola tant com el Morgan Freeman...perdó Kofi Annan) cada cop que estàs involucrat en qualsevol conflicte amb altres nens relacionat amb a qui li toca la volta amb la bici, qui es tira primer al tobogan o qui ha pegat primer a l’altre amb un rasclet a l’arenal. Ah, i comentar-te que sí, que m’encanta portar-vos al teu germà i a tu, tots dos amb les motxilles ergonòmiques, i m’encanta gaudir observant la gent com em mira com si portés a sobre el veritable “E.T”, mentre ric per dins dels seu carros que el mateix Vettel conduiria al “Circuit de Montmeló”.. Bé, un petit detall fill: molts cops la vostra mare és la que m’ha de posar la motxilla perquè el papa és tan inútil que se la posa malament , i és que sort que la mama treballa a una botiga de motxilles i fulards, oi fill meu? I per últim -i ja per avui acabo amb aquesta catarsis de sinceritat-, t’explicaré el més farsant de tot: Us estimo molt, m’encanten els nens, tindria 4, 5 o més fills, però dilluns és el dia que la mama té festa, i quina casualitat que el papa sempre aquell dia ha quedat per dinar amb amics seus per fotre’s una bona hamburguesa sense cogombret i poder parlar allunyat de les rabietes, plors i els mals de cap, sobre dones, futbol, cinema, la vida ,sexe …i…sexe. Aix, aquest papa!….bé, però també t’haig de dir una cosa en la meva defensa: durant tot aquest estiu no t’he dit mai la mítica frase de molts pares, és a dir: “quines ganes tinc que comencis l’escola!”. Toma!! Això sí que és ser un gran pare, no? M’he guanyat el cel? Sí? Bé, però et reconec fill que l’he pensada uns quants cops… ups! I és que el papa és una farsa, ja ho diu el títol d’aquest “post”, no?, Què dius fill? Que quin és “el codi” de les llaminadures del trambaix per avui? Doncs és l’ 11-4-4! I corre anem ràpid que avui crec que caurà un llaminadura de la “Peppa Pig” a la màquina del Trambaix… què? Que no em creus? Que sí, que és veritat! Que potser el papa t’ha enganyat algun cop fill?
5 min
