Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

La feina del meu papa

La feina del meu papa…mola molt. Quan anem a dormir, veiem només les llums dels fanals del barri per la finestra, i just després que m’acabi d’explicar el conte de “Els tres porquets”, el meu papa s’aixeca mig adormit i se’n va a fer feina. Es posa davant d’un vell ordinador en el qual, de vegades, em deixa jugar al “Poisson Rouge” i veure els dibuixos i el “Dinàmiks”, i escriu coses. Llavors imagina mons on ningú mai ha trepitjat. I escriu històries, contes, unicorns que parlen, càmpings maleïts i coses que fan riure. I parla molt del Mario i també de mi...Explica les nostres intimitats a tothom perquè crec que així s’estalvia el psicòleg...i bé que fa.

La feina del meu papa...mola molt. I mola molt perquè miris on miris per casa no només hi ha joguines del Mario i meves, sinó llibretes per tot arreu. Moltes estan mig buides, però a d’altres hi ha coses escrites i jo, tot i saber que tinc llibretes meves per pintar amb el “Play color”, prefereixo pintar a la “Moleskine”, que és una llibreta que mola molt i molt, i que per al meu papa és com l’ídol per a l’Indiana Jones, o la vareta màgica pel Harry Potter.

La feina del meu papa...mola molt. I mola perquè quan fa feina, somriu molt més que altres dies. I llavors ens ensenya a la mama, al Mario i a mi el que ha escrit, i ens ho llegeix en veu alta, i jo prefereixo menjar-me un entrepà de Nocilla, emprenyar una miqueta al Mario o baixar amb la bici, però també mola veure content al papa. A més, quan escriu del Mario i de mi, ho fa en un lloc on hi ha molts altres papas i mamas que també fan feina i que són amics del papa, i en comptes d’anar al parc a jugar tots junts com jo, doncs escriuen...què n’és d’estrany!

La feina del meu papa...mola molt. I escolto com de vegades el papa li diu trist a la mama que potser aviat haurà de canviar de feina, i llavors, vendrà pomes, ordenarà camises o farà cafès, perquè es veu que això de crear mons on pots viatjar en el temps, on tres nans pujant una muntanya d’un drac dolent que en el fons és bo, o un nen que té un amic imaginari que és un zombie...doncs no dóna per pagar els bolquers del Mario o el meu menjador del col·legi.

La feina del meu papa...mola molt. I jo preferiria que la feina del meu papa fos en una botiga de gelats, o de “chuches” i llavors aniríem tots cada dia a veure el papa, i a menjar hamburgueses de “chuches”. O ja posats la feina que tenia abans, que era en un cinema, i m’hagués agradat tant anar a veure’l i menjar moltes crispetes de colors i veure la peli de “Lego” per tercer cop.

La feina del meu papa...mola molt. I jo sempre vull que tingui aquesta feina, perquè això voldrà dir que tindré un munt de llibretes on poder pintar gelats, flors o cotxes, i també molts “bolis” d’aquells de 4 colors que sempre li demano que me’ls doni, i així també farà molts mons xulus que a mi m’encanten però no tant com un “Fesquito” o els macarrons amb “chicha”, i seguirà explicant-li a tothom les vegades al dia que diu el meu nom o li canvia la caca al Mario. I seguirà somrient, I m’encanta veure el somriure del papa, però m’encanta molt més el conte de “Art i Max”.

La feina del meu papa...mola molt...oi que sí?

Zoom