Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

Sense canalla i amb cafè amb llet...

Avui m’he près un cafè amb llet en got, secundat magistralment per un croissant a una terrassa, sense canalla...i ningú m’ha tirat el cafè al plat, ni s’ha menjat cap “cuerno” indiscriminadament del meu estimat croissant. Els que em coneixeu sabeu que una de les coses que menys suporto d’aquest món juntament a que se’m colin al mercat, s’acabi el cafè a casa o em rastregin els meus “amics” per la cara la quantitat de sèries que han visionat (amb espòilers i tot), és que em tirin (ni que sigui una miserable goteta) el cafè al plat...i d’això, els meus fills en tenen un parell de màsters cadascun.

Doncs bé...aquest matí mentre em “fotia” el cafè amb llet i fullejava al diari la cartellera de cinemes de les pel·lícules que no veuré en 10 anys, ningú m’ha demanat amb bogeria desmesurada que jugués amb ell al “escondite”, ningú ha tirat el suc de pinya, ningú s’ha emprenyat com una mona perquè el del bar li ha donat una canyeta de color verd i no de color blau. Ningú ha muntat un pollastre de cal Déu perquè vol la revista del “club Super 3”, o perquè està cansat de no fer res, bé, potser sí...potser de veure tota la filmografia del Doraemon.

Ningú m’ha demanat bastonets, ni galetes Oreo per menjar-se només el que hi ha a dins, ni s’ha enfadat amb mi perquè no el deixava menjar un segon gelat d’aquells de 3 xocolates de “la Sirena”. Ningú ha deixat el menjador ple de macarrons pel terra, ningú s’ha barallat amb son germà per la “Maracao” dels collons, ningú m’ha dit “ma”, ningú m'ha dit papa. No han hagut caques líquides, ni mocs, ni plors, ni “tovalloletes” que sortien de 10 en 10, ni ha hagut drames perquè muntem el maleït puzle de l’Spiderman que és per a nens més grans i el papa pateix molt muntant-lo, i sempre acaba abandonant com un miserable.

Tampoc han hagut crits, ni patinets a tota hòstia a punt d’atropellar velletes indefenses, ni he hagut de muntar 3.532 vegades la batcova de Lego del Batman del Martí perquè el Mario rotllo Godzila l’ha destrossat 3532 vegades també i de retruc, ha provocat la 3a guerra mundial a casa.

No he hagut d’inventar-me qualsevol excusa per no baixar al parc, perquè a hores d’ara hi ha més vida al meu portàtil de fa 10 anys que a qualsevol parc. No hem explicat contes, no hem ballat amb el “Rolf i Flor” dels “Pinker Tones”, no hem anat al mercat a la parada de la senyora Antònia a agafar “Croissantets” de xocolata, no hem vist 3000 cops els mateixos episodis del "Bob, esponja", ni molt menys el “Dinàmiks”, no hem menjat “tublenum” (Toblerone) blanc gegant d’Andorra que ens van portar els avis, no hem rigut de quan el Mario es fot el plat del menjar al cap, ni quan el Martí comença a explicar les seves teories de la vida. No hem jugat a pirates, no hem fet servir el poder de l’anell del “llanterna verd”, no hem fet pòcimes gastant tot el sabó de mel de la mama i provocant la seva emprenyada de campionat...

Està la casa endreçada, no hi han les monstruoses joguines sorolloses escampades pel menjador, no hi ha mates de pols que rodolen rotllo “el lejano oeste”, l’ “E.T”, l’ Optimus prime, l’Stripe i el Gizmo del papa estan al seu lloc, ningú ha apagat l’ordenador en un acte suposadament graciós, ningú ha tirat el iogurt líquid al sofà...

He anat al supermercat a comprar llet, pasta al Pesto i quatre tonteries més i ningú m’ha mirat. He escoltat Aerosmith, he escrit aquest post...Sí, el Martí avui ha començat al col·le, i el Mario està amb sa mare a l’espai familiar...

Avui m’he près un cafè amb llet en got secundat magistralment per un croissant a una terrassa sense canalla...i us haig de confessar que en moments he desitjat que algun dels meus dos fills (o ja posats tots dos) apareguessin de sobte rotllo espectacle de màgia, em tiressin el cafè al plat i se’m cruspissin el croissant....

Sí collons, què passa? Els trobo a faltar.

DSC_0464 Zoom

DSC_0464