5 anys de Kangura!!!

En escoltar per primera vegada la paraula “porteig” vaig exclamar un "eing??? " gegant, d'aquells que s'escolten fins al planeta Melmac, i és que la paraula en qüestió em sonava a component químic, discoteca de moda de la nit barcelonina o insult català d’aquells de l’època de Can Jorba (sí, el que és avui dia “El Corte Inglés” del Portal de l’Àngel). I llavors la meva dona em va explicar el que era “portejar”, i ja de retruc em va animar a posar-me al petit Martí al fulard i a la motxilla...i llavors? Doncs llavors vaig tenir les mans lliures fins al dia d'avui. I vaig poder anar amb el nen a sobre al supermercat, jugar a la play, gaudir d'un latte machiatto, i jugar al ping -pong, bé, això encara no ho he provat, però tot arribarà . No, el fet de tenir les mans lliures, ni de bon tros és el més important. El més important, l'essencial, el bonic, el que realment mola, és que portes al teu petit a sobre, convertint el porteig en un acte d'amor i, de passada, calles a aquelles impertinents veus que et deien que en braços s'acostumaria, que et faria mal l'esquena i altres bajanades...I llavors quan et miren amb cares de males digestions, com si portessis a sobre un extraterrestre, un ximpanzé vestit d’Elvis Presley o com si fossis un hippie pollós que va de que en sap molt de criança, tu els mires ple de felicitat amb un mig somriure reptador. I és que, què potser els mires tu malament quan veus aquells carros de Formula 1? Oi que no? Doncs vinga, a mirar una altra cosa...el paisatge, les obres o el cel, que per cert en aquesta època de l’any ben bonic que està. El porteig ha de ser sempre amb motxilles ergonòmiques i sempre utilitzar les més adequades per a cada edat. La resta? Doncs viure el dia a dia “portejant” amb el teu fill i tots a gaudir, que d’aquí res es faran grans, portaran amiguets o amiguetes a casa a fer deures, tancaran la porta de les seves habitacions i ja els haureu vist prou. Si, a més a més, tens la sort a l’hora de “portejar” que la teva dona és una santa, treballa a Kangura (la botiga per excel·lència de portanadons) i et podrà donar un cop de mà amb el nusos dels fulards i els ajustaments de les motxilles, conscient que ets un complet inútil...doncs ja tenim molt guanyat .

Gràcies al porteig he anat a qualsevol lloc amb els meus nens la mar de bé: al camp, a la muntanya, en transport públic, a casaments, a celebracions, a centres comercials... i el més important, gràcies al porteig, gaudeixo molt més amb els meus fills i ells de mi i....existeix aquest blog. Sí, dir-vos que el 80 % dels posts que faig en "Un pare com Darth Vader", estan escrits mentre el meu petit Mario dorm a la motxilla Boba. Així que jo personalment, dono gràcies a l’Steven Spielberg (ja sabeu, Déu) pel fet que existeixi el porteig, perquè gràcies a ell el blog existeix, i de retruc, això que m'estalvio en psicòlegs, la veritat. Així que aprofito aquest ja entranyable post ( ep!, ara els que utilitzeu carro, no m’odieu ni em tireu àcid pel carrer, eh? Que nosaltres també tenim un carro i per cert aquí està, omplint-se de pols), per convidar-vos a la festa del porteig, o el que és el mateix, l'aniversari de la botiga de portanadonsKangura, un lloc ideat per poder “portejar” i per gaudir amb els nens. Són 5 anys d'un somni fet realitat, de conscienciar totalment del que és millor per al nostre nadó, i d'ajudar a tots els pares i mares del món a fer un ús òptim i responsable a l'hora de “portejar”. L'aniversari se celebra aquest proper dissabte dia 15 de març i hi haurà concursos, descomptes, obsequis,” photo call” de porteig i una macrofoto de porteig per immortalitzar l’esdeveniment, així que ja sabeu: hi esteu tots convidats! Moltes felicitats Kangura per aquests 5 anys, i sobretot per ajudar-nos a ser més feliços dia a dia.