Seguim creixent...

Saltes, crides, veus els dibuixos de “Bob, esponja” amb el cap per baix el sofà, fas bombolles amb la canya del suc de pinya, t’estires a terra quan estàs cansat com si l’asfalt fos un “pikolin” d’aquells de “traca i mocador”. Li faries la punyeta al teu germà fins a “l’infinit i més enllà”, si per tu fos, et fotries un gelat cada hora, cada minut, cada segon. Fas el pallasso, et rius com ningú, dius “mama” 1.000.000 de vegades al dia i "papa" unes quantes vegades menys. Quan se’t desmunta una peça de Lego sortiries al carrer a l’estil Michael Douglas a “Un dia de fúria” i ho faries pagar a tota la humanitat. Se t’il·luminen els teus “ulls axinats “ quan escoltes les paraules “platgeta de l’Eixample”, “xuxes”, “càmping” o “dibuixos animats”, i quan entrem a un restaurant, tothom sap que hem entrat, i no pas perquè siguem unes admirades estrelles de Hollywood. Li poses “veu” a ton germà mentre li mous la boca com si fossis un autèntic ventríloc, la migdiada i tu fa temps que no sou amics, les rebequeries i tu seguiu sent amics de l’ànima però cada cop menys, t’enfiles pertot arreu perquè l’únic que et fa por és la foscor i les mosques (que creus que piquen), i no pares quiet, no vols estar quiet, necessites no estar quiet. T’agrada fer pocions a la banyera, a la cuina, al sorral, és igual...on sigui! A vegades per a que facis una cosa que et diu ton pare, necessites que t’ho repeteixi més vegades que l’emissió de “Que bello es vivir” per Nadal o “Verano Azul” a l’estiu, dius “lecasitos” en comptes de “lacasitos”, i te’n vas a dormir pensant que quan siguis gran, vols ser com el Dani Jiménez del programa “Dinamiks” o l’Emmet del film de Lego.

Somies despert, somies adormit i somies que algun dia aniràs a la lluna, a “Costa Caribe” o a Madagascar...com els teus estimats pingüins.

Ara...seguim creixent: tu com a nen i jo com a pare.