Parlant del collit al McDonald's...

No falla. Ens ajuntem els 4 amics de sempre per anar al cinema i fer hamburguesa porca. Tenim ganes de desconnectar de la nostra quotidianitat habitual, veure'ns les cares i posar-nos al dia. És el que fem sempre...bé, això, i que sempre que quedem, solem viure una experiència surrealista o delirant, i per altra banda escollim peli “al tuntun” (el que importa és veure’ns), portant una ratxa de “trunyos” considerable i que és per penjar-se d’un arbre, la veritat. No falla. Abans de veure la peli, acabem a un McDonald 's ple de gent, i entre ketchup, xerrades de projectes, nostàlgia, “nuggets” i vídeos virals d'una estudiant amb un noi amb auriculars en un bosc que no ve al cas...em treuen el tema del collit. No, no falla. És un clàssic sempre que ens veiem, juntament amb l'experiència surreal, l'hamburguesa porca i el “trunyo” de peli. Collit? Quina estranya paraula...bé, per a ells, el collit no és estrany, és horrible, és un terrible virus sense cura, un mal de queixal extrem a la teva primera cita amb aquella noia, és el pitjor malson que mai hagis tingut, és el dimoni en persona... és no cardar, no fer l’amor, no “xuscar”, no tenir relacions sexuals, no sucar el melindro, el xurro o com li vulgueu dir...

Em pregunten que com ens ho muntem per tenir relacions, i jo els responc que com podem. Les seves cares són un poema, són tan expressives, tan sinceres, són el pànic personificat, són tan TOT...que m’acollonen. Llavors horroritzats, s'imaginen un parell de nens mirant amb incredulitat als seus pares practicant el Kamasutra de la primera pàgina a l'última, però ràpidament els dic que no, home!! Que potser sí que alguna vegada ens han enxampat amb el temari (nota mental i consell de pare: sempre tingueu un got d’aigua ple per a la nit pels vostres nens, sempre!), i ens ha tallat el rotllo, però que no, que ells dormen, i que la imaginació serveix per a alguna cosa, collons! i que hi ha més llocs en una casa. I llavors em diuen que no, que no ho veuen clar això del collit, i que voleu que us digui, amb el temps que fa que els meus nens van envair sense cap tipus de miraments el nostre llit, jo tampoc ho tinc molt clar, i un em pregunta que quan s'acaba, i un altre li respon mig indignat però amb un exquisit sentit de l’humor que quan els nens vagin a la universitat, i jo? Doncs els responc que quan ells vulguin, i amb un extrem tacte d’autoconvenciment els hi dic que serà aviat, que serà el mateix nen que s'anirà per potes i no voldrà dormir amb els seus vells. Segueixen sense veure-ho clar...no m'estranya. I llavors em pregunten que com cabem tots al llit, i els hi faig un croquis de com es dorm a casa meva de dreta a esquerra: Mario al seu bressol sidecar, mama, Martí i el papa. Ràpidament els explico que un bressol sidecar no és un bressol per fer carreres amb altres bressols en tornejos clandestins, sinó que es diu així perquè s'enganxa al llit, i també els confesso que fa poc temps, menteixo, fa molt, molt de temps vaig decidir emigrar del llit, ja que això del collit estava molt guai, però que voleu que us digui, ja no podia dormir incrustat a la maleïda tauleta de nit i amb el colze del meu fill clavat a l’esquena...així que vaig decidir anar-me'n a dormir al llit del meu fill Martí, envoltat de ninots, contes, amb llençols del Barça i tapat per una manta del Buzz Lightyear. Llavors les cares dels meus amics ja no son d'incredulitat, són d’indignació...i tampoc m'estranya, perquè si per mi la situació és surrealista (bé, més aviat una regressió) dormir al costat del Doraemon, el Gusiluz o les tortugues ninja, doncs imagineu per a ells que no són pares i que porten escoltant des de fa 30 anys que dormir amb els nens és més dolent que beure’s un litre de lleixiu. Em tornen a preguntar que llavors quan cardem? Quan fem l’amor? Collons, quan “xinguem”??? Si és que ho fem, és clar!!!!Els hi dic que sí, que no es preocupin, però que sent sincers, la nostra vida no és una maleïda peli porno (crec que mai ho ha estat) i els hi confesso que de la nostra trobada faré un post, i els 4 es parteixen de riure, i em recorden com és d’important tenir una ampolla ben plena d’aigua per la nit, que per un cop que tinguem una estoneta amb la parella, no cal “tallades de rotllo” de l’alçada d’un campanar. Seguim parlant d'altres coses, de noies, de cinema, de música, de tot una mica. Veiem la peli, és una merda, ja se sap, el que importa és veure'ns les cares, posar-nos al dia, i llavors quan sortim ens fan una enquesta sobre la peli i la publicitat en el cinema, i enmig de l’enquesta a la noia que la fa li entra un “xungu” i vomita davant d'un dels meus amics... No falla, el moment surreal. Quan arribo a casa i encenc l'ordinador per escriure aquest post, no tinc cap dubte que quan ens veiem amb els amics, escollirem un peli que serà una merda, ens passarà alguna cosa delirant, xerrarem de noies, de cinema, nostàlgia i altres coses mentre mengem qualsevol porcada, hi haurà algun vídeo viral pujat de to que serà la bomba, i acabarem parlant del collit, i seguiran preguntant-me i sense veure-ho clar. I el millor serà que possiblement, els meus fills seguiran dormint al nostre llit, i jo al llit del Martí rodejat de tots els personatges del Club Super3. No, no falla...

Tira còmica per cortesia del gran Andrés Palomino